COMIAT A L'HOME PÈRFID.
Als ulls he despenjat
petits paraigües lilàs,
on arrecerar llàgrimes
d'aigua i de sal.
Has marxat, silenciosament.
Ens anunciàvem que algú
n'estava desprenent- se
del seu cos de llaquim.
Has consentit que tot quedés
com abans, ben clausurat,
i, encara que m'afanyo per
obrir tots els finestrals, he
arribat ben tard.
Te n'has anat amb paraules
mudes, la rancúnia a dintre
del teu cor et va impossibilitar
descórrer els cortinatges.
No vas ser capaç d'entaular
la pau i la concòrdia entre
les nostres dues ànimes.
L'amor n'era tan petitó com
un gra d'arròs.
Només et va importar espurnejar
al davant d'una munió de
personatges, pensaves què
les estimes venien de l'exterior
no pas de l'interior.
Ara amb motxilla carregada
de llibres i, sandàlies alades,
n'hauràs de grimpar esglaons
un rere l'altre, fins arribar al
lloc que et pertany.
Els nostres anells de noces
quedaren soterrats baix aquell
roquissar, des del qual hi
vam contemplar les serralades
al poble on visc.
Has abandonat la Mare Terra
i, ella, em xiuxiueja que prompte
parlarem de tot allò que
arraulies al celler del teu cor.
Bon viatge i bon fado, què les
goges cèliques t'hi acompanyen.
No em dol la teva mort, el què
sí que m'ha dolgut ha segut la teva
negació del que s'hi va instaurar
amb puresa i tendresa,
la transmutació de la bellesa
per la ordinaresa,
la valentía maçolada per les
indecisions i la covardia.
No vas ser un defensor de les
estimes, conreaves terrenys
amb falses llavors revestides
de lluentons, però de les querences
poca cosa hi vas aprendre.
Hagués desitjat conversar amb
tu abans de la teva excursió,
però els corcons el tenien ben
enjovat, les vanes demostracions
t'omplien d'al.lucinacions,
i mai no hi vaig voler interposar-me'n
al bell mig dels teus somnis nacrats.
BON VENT I BONA BARCA.
Adela Payá i Prats
⭐
petits paraigües lilàs,
on arrecerar llàgrimes
d'aigua i de sal.
Has marxat, silenciosament.
Ens anunciàvem que algú
n'estava desprenent- se
del seu cos de llaquim.
Has consentit que tot quedés
com abans, ben clausurat,
i, encara que m'afanyo per
obrir tots els finestrals, he
arribat ben tard.
Te n'has anat amb paraules
mudes, la rancúnia a dintre
del teu cor et va impossibilitar
descórrer els cortinatges.
No vas ser capaç d'entaular
la pau i la concòrdia entre
les nostres dues ànimes.
L'amor n'era tan petitó com
un gra d'arròs.
Només et va importar espurnejar
al davant d'una munió de
personatges, pensaves què
les estimes venien de l'exterior
no pas de l'interior.
Ara amb motxilla carregada
de llibres i, sandàlies alades,
n'hauràs de grimpar esglaons
un rere l'altre, fins arribar al
lloc que et pertany.
Els nostres anells de noces
quedaren soterrats baix aquell
roquissar, des del qual hi
vam contemplar les serralades
al poble on visc.
Has abandonat la Mare Terra
i, ella, em xiuxiueja que prompte
parlarem de tot allò que
arraulies al celler del teu cor.
Bon viatge i bon fado, què les
goges cèliques t'hi acompanyen.
No em dol la teva mort, el què
sí que m'ha dolgut ha segut la teva
negació del que s'hi va instaurar
amb puresa i tendresa,
la transmutació de la bellesa
per la ordinaresa,
la valentía maçolada per les
indecisions i la covardia.
No vas ser un defensor de les
estimes, conreaves terrenys
amb falses llavors revestides
de lluentons, però de les querences
poca cosa hi vas aprendre.
Hagués desitjat conversar amb
tu abans de la teva excursió,
però els corcons el tenien ben
enjovat, les vanes demostracions
t'omplien d'al.lucinacions,
i mai no hi vaig voler interposar-me'n
al bell mig dels teus somnis nacrats.
BON VENT I BONA BARCA.
Adela Payá i Prats
⭐
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada