( 1867-1922 )
" Una Dona amb un ram de lilàs"
" Una Dona amb un ram de lilàs"
QUAN ARRIBI
AQUESTJORN...!
Hi aniré abillada de blanc
amb un ram de lilàs,
el dia del teu soterrament,
on cap dels teus afligits,
no podrà amb ulls de vidriol,
extreure’n els seus esguards
de dintre d’ell.
Em passejaré per la capella,
amb peus eteris;
tot ho escodrinyaré,
i, a cada rostre entrellucat,
el maquillaré amb colorets
de carmesí,
amb peus eteris;
tot ho escodrinyaré,
i, a cada rostre entrellucat,
el maquillaré amb colorets
de carmesí,
també, a més d’un,
una perruca arrissada de groc
els hi amollaré, per sobre del
seus caps i, a la música de
una perruca arrissada de groc
els hi amollaré, per sobre del
seus caps i, a la música de
cants gregorians, li n'afegiré arpegis de rock and roll.
Flairaré les corones de flors,
i, amb el meu pinzell màgic
a totes les acoloriré de
cromacitats malves.
Flairaré les corones de flors,
i, amb el meu pinzell màgic
a totes les acoloriré de
cromacitats malves.
Ballaré, a recer, de la teva
caixa de fusta;
m’acomiadaré amb tot tipus
de passets dansarins i,
m’acomiadaré amb tot tipus
de passets dansarins i,
sense que ningú
se n'adone de la meva presència, obriré
el teu tàlem sempitern;
agafaré de nou,
les teves mans de gegant
i, al bell mig, de les dues,
un poema deixaré ben
el teu tàlem sempitern;
agafaré de nou,
les teves mans de gegant
i, al bell mig, de les dues,
un poema deixaré ben
dormisquejat
als teus palmells;
et faré l’últim petó d’amor,
a sobre dels teus llavis empal·lidits;
et diré adéu, com sempre i,
als teus palmells;
et faré l’últim petó d’amor,
a sobre dels teus llavis empal·lidits;
et diré adéu, com sempre i,
com tantes vegades
ho vam assajar antany.
Sols que ara,
ja no n’hi haurà
Sols que ara,
ja no n’hi haurà
cap possibilitat
de retrobar-nos, entre
de retrobar-nos, entre
els espais fugissers
d’aquesta Terra.
T’acompanyaré,
T’acompanyaré,
arran de tots els teus
apesarats al cementiri
del teu poble,
i, quan ja passi el cicle
dels oblits, hi aniré
a visitar-te per les nits.
Entre somnieigs dormilecs,
en faré tres tocs,
a la teva làpida, i, aleshores,
tu, empolainat, amb el teu
tu, empolainat, amb el teu
vestit de viu,
te’n sortiràs del teu
te’n sortiràs del teu
amagatall i,
parlarem de totes aquelles
parlarem de totes aquelles
coses que mai no hi vas
voler explicar-me-les.
En farem travessies a dintre
dels nostres cors,
que com capses de música, atresoraran totes les nostres paraules amorosides i,
junts escriurem les partitures
dels nostres versets
endolats.
I, ja saps que a tothora,
et portaré flors de lilà,
les meves flors,..
et portaré flors de lilà,
les meves flors,..
Les nostres flors....!
Adela Payá i Prats
💐
Adela Payá i Prats
💐
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada