 |
|
Teatre de Guinyols
|
NI UN
PRESAGI
DE LLUM….
Res
no hi vam ser,...!
Pètals
crepitants,
escruixint-s’hi
al dessota
de
les sabates passatgeres;
fulles
groguinoses
enlairant-s’hi
per les ventades,
ajaçades
per totes les llambordes
dels
carrerons i, de les avingudes,
marcint-se
a corre-cuita
fins
a la seva aniquilació...
Res
no hi vam ser,..!
Un
nom de més, afegit
al
llibre de les defuncions
amorosides...reblerts
de mots
de
condols i, d’un farcell de flors
emmusteïdes..
Endinsats en
tombes
de cartró, on els noms
dels
difunts, titil·laven
amb
llums
fluorescents...
N’hi
ha de criatures que venen
a
la Terra, per arravatar-li els seus
noms
i pronoms, amb la fi de
de
poblar-la de cal·ligrafies
llangoroses...
Res
no hi vam ser,...!
Camins
endolats, on les ombres
fruïen
d’empolainar
a tothom d’atzabeja,
pinzellant
cossos camuflats
de dolceses,
amb
el llançament
de dards enfosquits,
que
als rostres poguessin
esgrafiar-los
de
moltes carasses i ganyotes
fent
veure, el contrari
del que realment n’era...
El
que sí que hi vam ser,
va ser un teatre de
guinyols,
on tots els seus titelles
a
cada acte i,
a cada posada en escena,
interpretaven
un paper
de ben diferent
i,
on tots els contes,
s’hi barrejaven de tal
mena
de bogeria, que mai,
cap
espectador
no hi va poder
assabentar-se’n
de quin seria
el seu principi
ni
quin el seu acabament....
Això
sí que ho vam ser:
Una
entremaliadura
sense
cap sentit....
Només el pròleg d’un escrit
Kafkià
i, una cloenda emplenada
de
molts interrogants...on tothom s’hi
arronsava d’ells, per a esbrinar-ne els
seus
secrets ocultats,
al cor dels debutants.
Adela
Payá i Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada