Quan arribi aquest jorn

QUAN ARRIBI AQUEST JORN...

GEORGETTE AGUTTE   ( 1867-1922 ) " Una Dona amb  un ram  de lilàs"                                              ...

dijous, 10 de març del 2016

UN TOMB PER VALÈNCIA…



Restaurant Balansiya ( València )





                                   
                                         

UN TOMB
PER VALÈNCIA…

( Octubre del 2015 )

Palmeres, Oliveres,
Hibiscs, Ficus i, Cireres
de fulles enrogides,
de la mà, ens duen
camí de l’hospital,
on els parrupeigs
dels coloms, ens precipiten
a endinsar-nos al bell mig
dels records d’antany...

Fonts amb decoracions
d’àngels, dracs, colobres
i, rajoles de molts colors,
ens fan assabentar-nos
del doll de les aigües
vessades a recer
d’unes piques folgades.

Uns versets del cant
a Balansiya entonem:

“ La claredat i la llum
de Balansiya està pel
damunt de qualsevulla
ciutat d’Al-Àndalus....”

Balansiya ( Nom àrab de
València )

Irrompim a l’interior
del restaurant amb el mateix
nom de la cantarella,
decorat amb vidrieres blavenques,
groguenques i glauques,
conjugant-s’hi
amb uns llums de petitons
vitralls virolats i, motllures
de ferro forjat;
hi som encerclades per uns
tempanells encastats
amb tot tipus d’enrajolats,
on ens delectem del menjar
àrab, amb flaire d’essències
i, de sabors agredolços...

Iniciem uns preludis
amb la posada en escena
d’uns plats, gots i safates
esmaltats, tots impregnats
de floridures i, de dibuixos
geomètrics, on cada objecte
és fa càlid i complaent
a frec, dels nostres ulls,
dels nostres esperits,
de les nostres mans i, sobretot
dels nostres paladars...

Els seients que sobreïxin
de les murades hi són tots
acotxats de coixins reblerts
de brodats i de bronges;
l’ambient n’és un enrenou
de música encisadora, que ens
trasllada als països veïns
del Nord Africà, on els llaüts,
el violó i, les darbukes
acaronen les nostres oïdes..

La beguda de llima fresca
amb alfàbega, es converteix
en un rierol musical per a les
nostres boques assedegades
en un dia força xafogós..
Cuscús i pastís de cúrcuma,
olives negres corrugades,
humus i puré d’albergínies
ens fan recobrar l’ànim;
en acabar, té amb canyella,
i, com no...! Vosaltres dues,
filletes meves !...fent de València
una delícia i, un somni ensucrat....



Adela Payá i Prats

          

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada