UN DIA ESTRANY A LA TERRA...

EL JOC DELS PLANETES

DE FER GIRAVOLTS

AL VOLTANT DEL SOL…

                                 

UN DIA ESTRANY

 A LA TERRA...

( Pura invenció...)

Les agulles ballen 

amb el seu tic-tac,

cada vegada més de pressa,

quin mareig aquest vals 

tan apressat,

sembli que els rellotges s’hi hagin

tornat ben bojos i, la Terra,

afermen els físics, que

giravolta amb més celeritat.....

El Sol amb els seus vents solars

ens dispara a més velocitat

les seves fletxes envermellides,

nosaltres, rodolem i, rodolem

amb més rapidesa....

La gent parla tan accelerada,

que els mots s’hi perden i, res

no s’entén,...... Remoreigs de sons,

i, boques entreobertes, són l’inici

d’aquest esvalot incomprensible;

caminem amb passos força

atrotinats, 

més veloços que els cavalls,

fa l’efecte, que ens hi hagin 

donat corda com als titelles

i, tothom amb la llengua

fora, ........

S’arrosseguem sense rumb i,

sense detenir-nos en cap lloc,

com si algú ens acuités...

Quin mal de cap....!

Quina cosa està passant...?

El temps se n’ha escurçat, 

farem arreplecs d’hores, 

als nostres baguls tancats,

per sí de cas, les precisem 

per a més endavant..

Tanmateix, hi serem més vells 

o més joves...?

Ara sempre és de nit. 

El Sol no el veiem,

fa molt de fred, ...

No s’hi sent ningú....!

S’estem allunyant de la nostra òrbita,

els cronòmetres no rutllen,

ja ni sabem en quin dia vivim,

sí és que açò, es pot anomenar vida,....

Hem recuperat els nostres llenguatges,

els caps ja no ens fan mal,

tot el contrari, són més lleugers,

estem perdent gravetat 

i, la gent comença a  

enlairar-se’n......

El pitjor, és que alguns

ni tornen......Déu n’hi do....!

Altres fan coves al fons 

dels terregams,

diuen que hem de viure 

al dessota de la Terra,

que al pas que anem, 

ens congelarem.

Un reguitzell de dones 

porten cossiols,

i llavoretes, sacs de fruits secs,

begudes de tota classe i, 

molts barrils d’aigua,

per a poder tenir-ne menjar, 

duri el que duri,

aquesta estona ombrívola....

Ja res no n’hi ha,

tot és esgalabrat,

les comunicacions fa dies 

que són esberlades,

el món s’ha paralitzat.

Haurem d’aprendre a sobreviure 

d’una altra manera, 

sí és que sobrevivim....

Una altra existència de fosquedat,

ens brinda l’oportunitat, 

de conèixer formes ben dispars

d’estar-se’n ben vius al planeta, 

o de sucumbir-ne per sempre....!

Què ens està succeint.....?

Adela Payá i Prats