NO-(VE)-MBRE...

CEMENTIRI  D'ALCOI

         

NO-(VE)-MBRE...

A dintre de la foscor hi viuen éssers
amb cors de fumaroles…
De boques curulles i, ullals ben esmolats
rosseguen i esgarrapen glaçons de gel...

Sospires de boires, bufen a l’airecel,
on figures de bromall s’endinsen
als cossos dels humans...

Pues, de pau crepusculades, fletxen
nadons, metamorfosats en eriçons.

Bocins de Sol, en amagar-se’n
traspuen serralades,
on les copsades dels arbres
llangueixen de lluïssor i,
s’esfilagarsen fins la necròpolis...

Àngels d’alabastre esculpits,
al llarg del cementiri, cobren vida i,
obrin tombes una rere l’altra...
Als morts els deixen sortir,
un dia assenyalat al mes
de Novembre i, en eixe, el seu jorn,
s’hi passegen pels corriols del fossar...

Ombres, ben penombrades i,
no difuntes, s’enjogassen a dintre
del paratge, escarpint
núvols i, tenyint-los de quitrà...

Un lloc sinistre on res no s’hi desvetlla
és ben emplenat i, encara que sembli
que no n’hi ha ningú,
n'és reblert d’un reguitzell
d’absències i, de presències,
totes elles conjugant-s’hi
amb una obaga immensa,
que fa pressentir silencis
d’ultratomba...

Una xerrameca entre els finats,
alerten als animals de la nit i,
aquests, ja força espaordits, s’han
esvaït dels seus habitatges de descans.
Sigilosament, els ocells,
dels seus brancatges,
on s’hi cobejaven, només han deixat
empremtes de plomes i, nierons
ben desmoblats....

Mentrestant, els humans ben abrivats,
fent oïdes sordes,
jeuen a sobre dels seus tàlems,
escarcanyant-se
entre esbufecs i panteixos,
celebrant que tanmateix en són
d’éssers vius.....

A les catacumbes ja en tindran de temps
per a ser-ne hostes acèrrims,
quan el seu torn, els hi arribi i,
sí triga força, molt millor...

Ara, gaudeixen, a frec, d’altres pells,
que els hi faci assabentar-se’n
que encara no els ha arribat l’hora
de mastegar escapolons de glaç....




Adela Payá i Prats