On t'hi vulguis estar,
que sigui per decisió pròpia....
|
LA TERRAEN DIVISIÓ...Exèrcits d’homes, folratsamb cors de plom,s’hi passegen pels carrers,fent passes amb botesde pellissa, retrunyintcontra les llambordes..Balbucegen amb llengüesde metall i, com esquellesfan sonar l’úvula a dintredels seus llambrots,res del que diuen i cantussegenno s’entén i, desfilenal davant de tothom,amb boques que s’estiregassenfins a les orelles,s’anomenen els homes de la paui, no són militars, són criaturesper les bestioles, benaurades.Patètics i polifònics, amb lesseves grapes allargassadesen tentacles de polp, s’hi donencorda pel darrere, d’ells mateixos,quan de sobte,se n’han quedat paralitzatstot d’un plegat...Als seus discursos emplenatsd’afonies i discordances,acompanyen d’instrumentsdesafinats i, descompassatsmentre un ramell de mullers,a punt de caure a dintre de lesseves xarxes, fan brollarde les seves espatlles,ales de plomes voladisses.No són polítics,.... No,... Són escapçallsd’homes amb troncs de xops ben molls,que des dels seus llavis escopetegenprojectils, a dojo, i en fer diana,de dintre de les bales, s’obrinescletxes, per les quals, un gavadalde vocables mentiders, tots els indretsengalanen d’immundícies, aleshores,els més despabilats, fugissin a les sevescases, tanquen portes i finestresamb forrellats i, en una ziga-zagaen Mags trasmudats,fan desaparició de tot, traslladant-sea uns altres paratges....És el temps de fer-ne aliances ambuns o altres, segons les nostresvibracions i, ja la Terra començala seva bipartició....Cadascun de nosaltres,ha d’escollir-ne amb quina banda de lesdues parts, s’hi vol estar...Sí cap decisió no has presa, potser,romanguis als espaiscòsmics,surant com espurna esmorteïda...Adela Payá i Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada