SÍ LA NATURA VOLGUÉS ENDERROCAR-NOS...

                       
                                       
Fernando Botero 1932 "
Terratrèmol en Popayán " 1983
                      
                                       
SÍ LA NATURA VOLGUÉS
ENDERROCAR-NOS...!



Imagineu sí la Natura jugués
al divertiment d’anar camuflant-s’hi
com alguns humans ho fan.

Què en comptes d’hortalisses
i, de fruits, ens donés verins,
fent-nos creure amb belles
aparences,.....el contrari, del
que n’és.

Imagineu sí els arbres,
pactessin entre ells,
el fer-nos fora del seu costat,
i, cada vegada,
que s’asseguéssim
al dessota d’ells,
ens llancessin
essències vaporitzades,
emplenades de metzines
i, a l’instant sucumbíssim.

O que els animals, inventessin
migs de vida, on nosaltres no
tinguéssim cabuda i, s’aïllessin
del nostre entorn....?


Que qualsevulla cosa a la Natura
s’allunyés de les nostres vides,
per sotjar-nos, com els seus
propis enemics...?

Aleshores, què hagués segut
de tots nosaltres...?

Imagineu que caminem per la terra
i, que a d’ella, li molestés les nostres
passes, per totes les esgarrapades
produïdes per sobre,
de les seves pellofes
i, que tota enfurismada,
s’obrís de sobte,
amb espurneigs de terratrèmols,
i, ens engolís, per a mai més tornar-ne a renéixer..
O que el cel, ens ataüllàs
com un inconvenient i, de cop i volta,,creés un tornat i, ens xuclés per a fer-nos desaparèixer.


Què la mar, cada volta
que s’hi endinséssim, ens llancés onades
gegantines, fins a ofegar-nos del tot.

Seria tan senzill morir a cada instant,
sí només un, tan sols un,
de tots els elements a la Natura,
s’oposés a nosaltres;
ja en faria una eternitat de temps,
que no poblaríem aquest planeta.

No obstant això, nosaltres, que gaudim
de tots els presents, hui per hui,
ens dediquem a fer-ne malmès al nostre planeta Terra, a cada minut, de les nostres existències..






Adela Payá i Prats