 |
| L'UNIVERS |
HEM
DE TRIAR...
Ja
ha transcorregut el temps
de
les creences absurdes,
de
les bondats descomplagudes
i,
dels actes encoberts;
ara
n’hi ha que empolainar-se’n
amb
les hopalandes de les
noves
dimensions, despenjant-s’hi
com
garlandes pendolades,
lluint
com a borles de cristalls...
Allargassar
les nostres oïdes
amb
replecs d’ales estiregassades
i,
recollir-ne les paraules voladisses
dels
Elfs, de les Goges i, dels Donyets,
que
a cada passa, que en fem,
ens han de
xiular nous missatges,
a cau d’orella...
Ells,
ara, els guardians del nostre
planeta,
els emissaris i, les veus
que
han de fer-nos de pregoners...
És
el temps de les divisions
a la Terra,
on
ella, tota encoratjada,
s’escindirà en
altres Terres,
de ben diferents,
depenent
de com vibrem,
de com sonem a
l’Univers,
sí amb tons aguts o greus,
segons
l’espai a ocupar
i, el temps a mesurar....
Cal
enraonar i preguntar-se'n
en quina de
totes hi serem nosaltres..
De
moment, mentre espero,
pacientment,
hi
faig enderrocs a les foscúries,
les
hi faig petits esbaldrecs,
fins a esculpir-ne algunes
claraboies,
per on puguin escolar-se’n
alguns
rajolins de llums
policromades,
a les quals,
acompanyo
de notes musicals,
segons els
seus colors....
Ara, per una de les clarianes,
una
fada s’hi aboca i, em pica l’ullet,
per a que marxi
amb ella...
N'ha arribat l’hora d’esbrinar
el meu nou destí....
Adela
Payá i Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada