 |
|
Mª José Chinestra Hernández ( 1961 )
" Músic tocant el Contrabaix "
|
ÀNIMES DE
CRISTALL....
( 2
)
Entre dues serralades
ja ben difuminades,
a poc a poc,
un cos ben arrodonit,
va traient dolçament,
tot resplendent,
els seus lluentons
pendulats;
balla la dansa dels
estels,
refulgint, de sobte,
al bell mig del
carreró.
Em reflecteix per
sobre d’uns
vitralls d’antany, extraient
records entretallats
d’un habitacle, on ara no hi viu
ningú....
Cordes tibades
d’un contrabaix viatger,
feien acompanyaments
a les veus de fons,
quan els éssers
amorosits
entre clapoteigs d’aigua,
rebrollaven d’un doll de carícies
a joc, amb els
devessalls
dels escorrims,
colpejant
contra el safareig...
Clamoreigs de molts
esbufecs
a la font, fan
tentinejar
d’un garbuix de notes
musicals,
escampades als musells
de tot aquell, que al
seu broc
els seus llavis
engalzi ja força
assedegats, a deler
del
líquid ufanós...
Entre molts esvalots
i, quatre llunes
minvants,
la música va fer
silenci
d’un compàs i,
mentrestant,
els enamorats en
aquell
mateix instant,
s’hi varen desarrapar
en un preludi de
fugacitat...
Ell, lluïa d’ulls de mussol,
fugissers dels dies,
amb compassos
de solfejades
ben mesurades;
ella, amb sabates de
llunyania
feia passets
talonejats
per sobre d’unes llambordes,
al llarg de la seva in
fraganti
escapolida i, una
lluna
ara ben plena
encerclada de
paneroles,
dues ànimes emplenava
d’un caramull
de boirines
desconsolades.
Al carrer del forn del
vidre,
un cristall desglossat
en dues gemmes ben
diferents
llampurneja a les
nits:
una n’és de
lapislàtzuli, l’altra
n’és de cornalina....
Adela Payá i Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada