AVUI PLOU:::PLOU::I PLOU

EL SALT....... D'ALCOI

                                   

AVUI PLOU:::PLOU::I PLOU...

El dia d’avui, n’és ben plujós,

llueix de matisos grisos,

de vels espicassats al damunt

dels contorns de les gotes;

de rostres rebregats i,

de mans trontolladisses,

algunes arreplegades a les butxaques,

unes altres, agafades dels seus paraigües,

que amb les rufagades,

ara mateix, els ha fet capgirar-s’hi

de l’inrevés, …..hi semblin calzes,

volent-ne arreplegar ruixims

d’aigües dolces...

Les ventades capitanegen

els designis de les pluges,

aigües dels cels escampades

per tot arreu;

els bassals als carrerons

són ben plens;

mentre els nens, fan esvalots

amb les seves botes,

esguitant a tothom,

dels seus xipolleigs...

Un home vell, de cabells platejats,

als nens, bonega,

amenaçant-los amb el seu bastó

de fusta llaurada,

els noiets, fan esclafir el seu riure

i, marxen a corre-cuita,

mentre una dona acabada

de sortir de la botiga,

cau al terra i, s’hi trenca una cama....

L’ambulància n’és en camí,

una munió de gent la posa, a recer,

al llindar d’una portalada...

Una jovencella a la seva terrassa

recull la roba que no feia gaire d’estona

hi va estendre i, tota mullada

fa recorreguts de tornada a casa,

tot maleint el mal oratge i,

força fastiguejada pel retràs

de l’assecament a la bugada d’hui...

Al darrere dels finestrons,

tothom entrelluca força

embadalits, que les pluges

s’hi hagin arrecerat a les

seves terres i, no vulguin marxar,

mentrestant, els pagesos,

ben contents, agraeixen

aquests devessalls dels cels diluviats,

pensen amb els seus conreus, tan

ressecs, durant tant de temps...

És ben cert, que no a tothom

l’aigua complau,

per alguns n’és una benedicció,

per a altres, una contradicció.

Només enraono que no obstant això,

al meu poble, els brolladors en seran

ben atapeïts i, que de totes les fonts

l’aigua vessarà a doll i,

tanmateix, que ara en tingui

molts tremolors,

penso amb els dies assolellats,

bevent del broc de les fontanelles,

tota assedegada i, agraint

aquests regalims de rosaris perlats

travessant la meva gargamella.....

A més a més, el Salt d’Alcoi,

en serà tot un espectacle,

una meravella de la Natura:

galopades del líquid cristal·lí,

fent saltirons i, piruetes als tempanells

dels escarpats, fins a caure a les fondalades..

Ja deliro per anar-hi a veure’l, 

Demà hi aniré...Sens dubte..!

Quina joia esplendorosa...!

Adela Payá i Prats