QUI ETS TU...?

                                           
        Fernando Botero ( 1932)  " Ballarins "

QUI ETS TU...?

No vull que et tornis foll
en aquest afer teu,
de tenir-ho
tot barrejat,
on ets incapaç
de rumiar el que pensis,
o de percebre quina
cosa puguis
sentir-ne a dintre teu.

Ballem un <vals>
que et faci esclarir
tot aquest garbuix de
pensaments
confosos i,
de sentiments corcats.

La bellugadissa del teu cos,
pot deslliurar-te’n
d’eixe enrenou
de rierols, que et fa ser
tan movedís.

Tanmateix, no ho has resolt
aquest trencaclosques...?

Doncs ballem una <yenka>
Ja has fet brullar tot el què
et tenia capficat
de tants embolics..?

No...?

Ja sé que dius concebre
les idees dels altres,
com a teves pròpies,
i, d’interpretar les emocions
del teu proïsme,
com si només fossin teves,
fins al punt,
de no assabentar-te’n
de qui ets tu.

No vull que et tornis
un guillat, si et plau..!

Rodolem, rodolem,
oblidat de tot,
imagina que ets ben sol
al món i, ara
digues-me, qui ets tu..?

Parla’m de tu..!

Què els estels
ens acompanyin...!

Fem giragonses, un a recer
de l’altre,
fins que algú des de l’airecel,
et xiuli el teu nom i,
al llibre de la vida,
t’aboqui per a descobrir-ne
a l’home ombrívol,
o et faci prendre discerniment
per sí poguessis ser-hi
una criatura absent,
un mecanisme robotitzat,
un zombi,
un vampir,
un bruixot...
o una incertesa...!

Obri el llibre...!
No t’ho pensis més...!

N’hauries d’endevinar eixa,
la teva identitat i,
no embullar-te
amb fils virolats que al davant teu
i, dels demés, t’empentin
a enfosquir-te'n
d’encegats llampurneigs.

Així doncs, no siguis llum
aombrada,
ni obaga enlluernada,
ni titella
ni putxinel·li.

Només has de ser-hi tu...!

Atreveix-te a desemmascarar-te...!

I, per molt, que et faci malbé,
aprèn a revelar-te a dintre d’eixe joc
que com un fals déu,
te n’has construït
tan sols per tu...Tot seguit, hi
podràs refulgir com
els astres al cel,
sí aquest és el teu antull
i, sinó ho vols això, almenys
comporta’t
com el millor dels dimonis,
amb perversitat i, perfídia,
com la penombra amenaçadora
al regne d’en Hades.

Estiguis a l’alçada del teu paper...!
Però no interpretis al personatge
dement i, fanàtic, si et plau...!
Ni amalgamis tot alhora,
fes honor de qui ets tu i, no desitgis
simular el que mai no n’has segut,
ni encobrir al qui realment sojorna
al fons del teu cor.

Ballem un <xarleston>...!

Que tot aflori d’encerts i, quedin
desvetllades totes les incògnites...!
Sí no n'és el cas, n’hauríem d’inventar
una altra manera de ballotejar,
què als nostres cossos, fessin esclatar,
encara que les barrumbades contingudes
dedins de les nostres recloses,
s’hi escampessin
com a bestioles ben salvatgines.

Malgrat tots aquests imperatius,
no et comportis com un llunàtic,
si et plau...!
No ho facis de cap de les maneres..!




Adela Payá i Prats