PER ALS MÉS VELLS...

                                   
Ana Juan ( 1961 )
Amants: Amor Final

                                   

PER ALS MÉS VELLS...


Tot al llarg de l’existència,
n’és com un regal prestat,
que va retornant-s’hi a poc a poc.

La vida ens escull per a ser-ne
el vehicle pel qual, els nostres fills,
que cal dir, que no són nostres,
arribaran a aquest planeta.

Som família adoptiva no l’autèntica,
la de veritat, n’és a les estrelles.

De la mateixa manera,
que marxarà la nostra canalla,
 també ho faran:
els amics,
potser el nostre company
o companya,
el treball i, fins i tot
la nostra salut.

I, quan ens adonem de tot,
ens trobarem amb molts pocs
calés, sobrevivint com puguem,
i, encara més d’un, ens dirà que ja
va essent hora que arrepleguem.

Com als contes, n’haurem superat
o no, les proves què el nostre destí
ens hagi volgut posar-ne al davant,
i ja, una mica esgotats de tot, amb
tots els regals retornats,
n’haurem d’aprendre a viure de nou,
sols que ara, en serem de més
escarransits i, només haurem de
tenir-ne la confiança
amb nosaltres mateixos..

Per suposat, que arribarà el precís
instant,
en que n’haurem d'entrellucar-nos
cara a cara, al davant nostre,
i, començar a conviure
amb aquell ésser
que dúiem ben engabiat al fons
dels nostres cors.
Ens hi agradi o no,
serà inevitable, aquesta troballa
nostra, al davant del propi mirall.

No n’hi ha que espantar-s’hi de res,
tal vegada, albirem regals de més,
afegits, al nostre esperit.
És clar, que n’estarem més envellits
que no assolirem les forces
per a gaudir-ne d’aquests fruits
amagats, però el truc
n'és a dintre nostre, només hem de saber  il·lusionar-nos i, tota l’empenta que de joves, arreceràvem, novament en farà rellucs, serà eixa classe d’afany de l’ànima que hi sorgeix quan un ha acabat amb les seves obligacions més mundanes.

A partir d’ara, tot hi serà una
exaltació del que desconeixíem
que s’hi hostatjava al voltant
dels nostres éssers;
així, que agafem les nostres
vestimentes d’exploradors i,
fem unes altres descobertes,
àdhuc, la d’agrair tot el temps viscut
de més, que no tothom hi pot fruir..!






Adela Payá i Prats