Fra Angèlico ( 1395-1455 ) "
La Matança dels Innocents "
( 1453 )
UN TEMPS
DE GUERRA...!
( UN CURT RELAT )
Amb una impunitat abassegadora,
hi va enderrocar tots els monuments
que a la seva estimada el lligaven
i, en arribar al lloc, on ella s’hi trobava,
no va dubtar ni un instant, en travessar-la
de dalt a baix, amb la seva espasa de metall.
Al davant dels seus guerrers, presumia
dels seus actes malèvols, mentre tots
l’aplaudien amb submissió de cavallers,
emplenats de lleialtats.
Mai, cap d’ells, no hi va pensar que l’única
cosa que se’n volia dissipar n’era
l’amor, instaurat al cor del seu edil.
Encara que aquest home esponerós,
tenia les mans ensangonades pel cos acoltellat, de la dona, que suposadament
s’estimava, a les nits, hi plorava la seva absència i, se n’adonava que els seus sentiments encara seguien arrelats
a dintre d’ell, sols que ara, n’eren
més intensos i, reblerts de culpabilitat.
Al caure el vespre, un núvol ben enrogit, al
davant del campament dels bel·licosos,
s’hi presentà i, durant una fugaç
estoneta, feia diluviar gotims envermellits,
devessalls que a tothom, les seves gramalles
de combat, taquejava amb molta generositat.
Tanmateix, s’hi desplaçaren, on fos, els perseguia sempre, aquell borralló de robí,
que als crepuscles, en feia acte de presència,
encobrint-ho tot amb catifes candents.
No s’hi va fer esperar, massa temps,
l’aparición de la dama somorta, al davant del seu assassí.
Ella, amb les seves mans de porcellana,
brandava un sabre lunar, que feia espetegar
espurnes de llum emblavida..
En desvetllar-se el seu amant i, veure-la
de cos present, va desembeinar el seu glavi,
i de cop, tot ell, tenyit d’atzur,
al terra hi va quedar, força petrificat.
En arribar els soldats, a la cambra
del seu mandatari, se’l van trobar
al bell mig, de la estança, convertit en una estàtua de rocam, amb un inscripció al
dessota que en deia així:
“ Els homes amb cors de pedra,
han de fer-ne honor, a tot allò, que representin... “
Adela Payá i Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada