 |
|
Michael Cheval ( 1966 )
" Metamorfosi "
|
REGALS
OCULTS...
Encara que s’hi
va fer de boirines,
què el seu cor
s’hi va rebregar
en ofrenes de
degoteigs minúsculs;
així mateix, us
va fer fora, de la
seva vida, perquè
us sotjava
com una mena de
parany,
és clar, que potser arribarà el dia
que se n’adoni de tot el que hi
va espatllar tan feroçment...
Al voltant de les
criatures,
n’hi ha tot un escorrim
d’aigües dolces i
salabroses;
de flames
enceses,
que tot ho
pinzellen
de tonalitats
esgrogueïdes
i, ataronjades;
de ventades,
recorrent els
paratges
amb totes les
direccions,
i segons el cas,
canviant els seus
noms
segons les
orientacions;
de grums de
terris,
que recobreixen
els cossos, que a tots nosaltres,
ens hi amaguen dels qui
realment som...
No s’hi pot desdenyar
a qualsevol ésser, que com tu,
n’ha segut
igualment creat,
i, encara que
creguis,
que en pugui ser
un entrebanc,
no el llances a
les escombraries
com si fos una cosa inaprofitable,
almenys,
dedica-li
unes paraules
benaurades,
i, prega per a
que
un dia no t’estiguis
ben sol a la Terra i, precisis
de les dolces
paraules d’un altre
ésser humà...
I, si t’has
tornat de llauna,
o de ferralla, de cartolina
o de paper,
de cendra o de
polsim,
i, si a més a
més, el teu cor
l’has grapat amb
molts
clips, no pensis
que tothom,
ho ha fet també,
perquè n’hi ha
qui amb el cor
al descobert,
a cada passa del seu
camí,
n’ha volgut
ajaçar les
teves mans, amb
molts fils
de sedalines,
volent-te
regalimar el millor d’ell...
A dretcient de
les bondats
dels altres, no
vulguis
treure’n profit
i, sadollar-te’n
de les
complaences
dels qui, regals
t’han brindat,
sense
demanar-te’n
res a canvi...
Aprèn d’ells, a
delectar-te
amb l’ànima
i, no anhelis fer
estralls de tot,
implicant també el teu cos....
Siguis agraït i,
no degradis
el que amb tant
d’esment
i, pulcritud
s’hi va originar
amb la llum...
Sí n’has fet els
teus recorreguts
amb hopalandes fosques,
encara n’ets a
temps
per a
llevar-te-les
del damunt
i, abillar-te amb
les túniques dels
esteles.....
Tothom, en duu
d’amagatalls,
misteris i
<dons> que desconeix....!
.Nosaltres,
potser, n’hem
d’aprendre a
exposar a les claredats,
tot allò què pel que
sigui,
encara roman ben
enforinyat...
Adela Payá i Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada