LLIRIS
LES FLORS
BÍFIDES...!
Pren aquestes flors de malaurança..!
Ja he assolit arrencar-me-les
de dintre del meu cor,
te les retorno, per a que hi puguis
apesarar-te'n amb elles,
per a que te n’adones dels significats
dels teus obsequis.
Per a que aprenguis a plorar
les meves llàgrimes de safrà...!
Pren aquestes flors de malaurança..!
Hi fan flaire de corrompudes,
de cadàvers en descomposició,
d’excrements de bous,
d’orines macilentes,
d’homes menja vides,
de perverses malifetes,
d’éssers que s’hi adeliten
per oferir-ne mal per bé,
dels qui atresoren fortunes
a canvi, d’esprémer
als més afeblits,
dels qui gaudeixen de les
dones com si fossin
nines de drap.
Te les retorno aquestes flors
de malaurança,...!
Per a que mitjançant les angoixes
assajades, t’hi puguis omplir
de saviesa i, de coneixement...!
No és així, com tots, ens ensenyem
a adquirir veritats per mentides...?
Aleshores,...Instrueix-te...!
L’Univers amb les seves lleis
ens fa a tots el mateix:
On deixarem rebrolls de turments,
se'ns obriren els seus fruits,
per a assaborir-los, tantes vegades,
com precisàrem,
fins que ens sadollàrem
prou i massa i, a la fi, diguérem:
Prou...! Prou...!
Ja n’estem ben assaciats,
Prou...!
Una altra cosa de ben diferent ja
ens correspon temptejar.
Ara en volem flors de
benaurança....!
Adela Payá i Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada