 |
|
Claude Monet ( 1840-1926 )
" Mal Oratge "
|
UN COMPÀS
DE NOTES
MUSICALS…
MUSICALS…
Un
ventall entre mans arreplegat,
acarona
bocinets d’aire i, amb els
seus
plecs, enllustrats de buguenvíl·lees,
atorga
placidesa als espais;
mentre,
al mateix lloc, un desgavell
de
cotxes accelerats, ensordeixen
els
carrerons, envoltant-los
d’aldarulls
esfereïdors...
Les
avingudes, de cop i volta,
s’omplin
de gentada atrafegada,
atordides
per arribar d’hora
a
les seves feines, mentre,
a
les terrasses, dones calmades,
estenen
bugades, peça rere peça,
amb
pauses de silencis i, flaires
de
netedat...
Al
col·legi,
els nens entonen dolces
cançons
a so de guitarres i llaüts,
guspirejant
la sala de candor i, de
tendreses,
mentre al davant de l’escola,
una
munió de treballadors, amb
pancartes
i cassolades, esgrimeixen
sorolls
ensordidors que a tothom
fan
acotxar-se les seves oïdes amb
mans
ben cargolades...
Monjos
budistes, mediten a dintre
del
seu temple, amb una pau sepulcral
d’ànimes
evocatives;
la
quietud envaeix el lloc,
tot
embalsamat
d’encens i,
de
mirra, amb l’acompanyament
i,
el rebombori dels picarols,
que
tentinegen de mica en mica,
amb
presagis d’assossec;
mentre,
a fora, un estrèpit de
campanades insistents i,
repicadisses
ens alerten
d’unes
morts anunciades....
La
Terra com la deessa Ceres,
nodridora
i,
emplenada
de llavoretes,
avui,
se n’ha fet palesa,
pronunciant-se amb mots
de
terratrèmols,
sospirs
de tsunamis
i, enuigs volcànics..
Tot
de seguit, ha quedada
ben
emmudida...!
Al
planeta, ja no s’hi sent
cap
mena de
remoreig,
els
seus hostes de boques
segellades
i mans enrinxolades,
imploren i, preguen,.....
Ningú,
res no entén,...!
Tots
ben empetitits,
han
quedat corpresos,
al
davant de les queixes
i,
els planys de la nostra Mare Terra,
que
hui n’estava
força atorrollada....
Adela
Payá i Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada