 |
|
Manuel
Mendine ( 1944 ) L'Havana
|
INSIGNIFICANCES
( 1
)
S’obri el teló:
Colomes missatgeres
sobrevolen,
fins arribar a l’ampit
del meu finestró.
Parrupeigs de becs
afuats, assenyalen
missives cargolades
al bell mig de les seves
grapes...
Papirs enrotllats
de les seves urpes
jeuen, com arracades
perlades hi pengen
de les meves orelles,
encobrint espais buits
amb aldarulls de papers
i, de pedres,
enjogassant-s’hi
amb els bufarols dels
vents.
En obrir-los, descobreixo
que són en blanc, sense cap
mena
de símbols
cal.ligràfics....
No n’hi ha resposta,
ni una paraula brodada
d'estalzims, per sobre, del
fullam.
Veles de neví naufraguen
en tàlems nebulosos.
Manuel Mendine ( 1944 ) L'Havana
EL NO RES...( 2 )El no res, se n’ha instauratde sobte, entre nosaltres dos.Silenci, li agafa la mà a totsels silencis, fets de musellssargits, de mans ben amarrades,d’oïdes taponades;tots ells, guillotinats per lesdestrals aniquiladores...Llicència per a romandresords, muts i, mancs,repenjats dels branquillons,com llàgrimes gebrades;balanceig trontolladísfins a caure de bocaterrosacontra el terrós,descomponent-nos en escapçallsde polsim...Hem sucumbit a les delicadesesdels jocs amorosits,ens hem omplit de realitatsi, a l’amor, l’hem arraconatals últims esglaons de lesteves aspiracions...S’hi tanca el teló:Una dona abillada d’hopalandesde neví, s’enlaira als abismesfins arribar als cimalls méselevats, de les seves serralades;Un home amb sentiments exclosos,esborrona els apel·latius d’una muller,a sobre, d’una llibreta, on s’arrecerenuna garbellada de substantius propis,esgrafiats amb devessalls de tintaxina....Tots aplaudeixen asseguts a la saladel teatre, encara que, un amor de menys,enllumeni a aquest planeta, amb rajolinsdaurats....Una obaga de més, se n'ha afegitals invernacles de l'Univers....!Adela Payá i Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada