ARE YOU CRAZY…? ETS BOIG…?

            






Hieronymus Bosch ( 1450-1516)
 " Extracció de la pedra de la follia "

ARE YOU CRAZY…?
ETS BOIG…?
( Relat Poètic...a C.Z )


N’he perdut les emocions
m’han furtat els sentiments,
estic ben emprenyat...!

Vull trobar- hi al lladre..!
On t’has amagat..?

Et cercaré i, una vegada
caiguis a les meves mans,
n’hauràs de tornar-me
tot el que m’has lladrunyat.

No em nueu,.... no n’estic
de boig....!

No em prendré aquestes
píndoles, cucs plens de verins,
que s’hi mengen les meves
tendreses...No ho penso fer...No..!

Què hi faig ací...?
Només sento que em desfaig
en caramells de mi mateix,
escolant-me pels adoquinats
d’aquests corriols, on tothom
s’hi passeja, .....empolainats
amb bates blanquinoses.

Qui sóc..?
Per què n’estic tancat...?
He fet malbé a algú...?
Sóc un ésser perillós...?

Jo tan sols desitjava estimar
i, alhora, ser-ne volgut...!

Ajudeu-me...!
Vull ser jo...!
Qui sóc jo...?

No em feu empassar-me
tantes càpsules, que em fan
al·lucinar el que no hi és,
i, una bruixa esgarrifosa,
cavil·la que un ocellet, hi sóc.

Amb les seves riallades que
fan sonar esquellerincs,
m’esploma, ....ploma rere ploma,
la meva pell estiregassa,
mentre al foc, una cassola bull
amb aromes i essències d’herbes
selvàtiques..

Quina cosa és aquesta que anomenen amor..? Què no en teniu de pastilles
per a poder-ne acollir eixe sentiment..?

M’haveu rapejat les meves afliccions
i, em sento com un glacial, entroncat
al bell mig, d’un paratge isolat.

El meu cor, n’és una mordassa singular,
que s’ha omplit tot ell, de glaçons
de gel i, ja res, no hi puc percebre.

Potser, n’estic ben mort i, açò és l’infern,
almenys, algú m’ho podria dir;
jo, que mai no n’he cregut en res de res
del que a les capelles en sentia salmodiar,
i, ara dubto d’on estic allotjat..?

De qui sóc hoste...On és l’amo...?

Un infermer tot encalcinat, una agulla,esfilagarsada me l’ha estacada al fons
de les meves natges i, com sempre
aquesta fetillera tan lletja i salvatgina
em rep i, em diu creient-se que
sóc un aucell,
que en engolir-se’m, ja tot hi serà
de ben diferent,...Doncs apa...!

Devora’m i, acabem d’una vegada
per totes....Si tanta fam en tens,
quina cosa esperis...!

Però qui ets tu...?...Quina cosa fas..?
Un com jo, exactament el meu retrat,
ha agafat un coltell ben afilat
i, a la harpia llefiscosa, l’ha espedaçada
a trossos, distribuint-los en diferents
bosses i, a dintre d’uns contenidors
de les escombraries, l’ha llançada
i, si fa no fa, ha marxat ben content,
fent sonar uns cops de música
als palmells de les mans.

Ara, crec que ja ho entenc....!

Malauradament, aquesta injecció
me n’ha retornat el seny, vaig ser jo
el que hi vaig matar la meva dona,
la vaig assassinar amb un ganivet
que n’hi havia a la nostra cuina,
i, jo, que em pensava que n’era una
bruixota que volia trinxar-me’n.

Ja ho he comprès, sense cap mena de,dubtes....Romanc a un centre de gent ben esborneiada, ...Vaig apunyalar l’amor...!
i, vull restar tostemps inconscient.

N’hauré embogit des d’aleshores, o pel contrari, ja n’era de ben boig, abans d’aquesta escomesa meva...?

Déu n’hi do.....!

Vull comprimits, caixes senceres
per a enfollir de nou i, a tothora.
Us faig present de tots els meus
sentiments, no els vull amb mi,...!

En aquest instant, són ells,
els que em desplauen,
són ells, els que em corquen per dintre,
són ells, els que em muden en
unes altres criatures que desconec....!
Si us plau, feu-me un trau al cap i,
arranqueu-me’ls per sempre...!





Adela Payá i Prats