DUES SERRALADES...

                                   



Albert Bierstadt
( 1830- 1902 )
 " Farallon Islands "

                                   

DUES
    SERRALADES...!

Les nostres dues serralades,
vincladisses de paraules,
ens enlluernen de miratges;
la teva, ataülla la meva mar
i, les meves onades.

Tu ets, l’observador
amb binocles de distàncies,
Jo, hi sóc l’albirada
amb ulls fugissers.

D’ullades ens hem dissolt
al bell mig, dels oceans
i, ara n’és tanta la immensitat,
que ens hem extraviat i,
ja no n’hi ha manera per
convergir-ne de nou...!

Un farcell de flors selvàtiques
amb essències curatives,
des de les meves muntanyes
a les teves, ......s’encarrilen;
unes, te les porten
els aucells missatgers,
pels airecels,
les altres, les sirenes d’aigües
marines, que fins a les teves ribes
te les regalimen,
a dintre de capses nacrades.

Encara que no hi pugui,
amb les meves mans ancorar
el teu cos nafrat,
les ventades, on
fins tu t’hi estiguis, et duran les
seves empremtes, amb afanys
de guarir-ne cadascuna de les
teves ferides.

Com els planys de les ones
enfurismades,
segueixo recorrent
abismes de profunditats;
per més que escorcollo
rocams i, pedruscalls,
esculls de coral·lines,
penyals i espadats,
no t’hi trobo enlloc....Només
de tant en tant, puc sentir-ne
al voltant meu,
unes llambregades eclèctiques,
que tot ho visuren
de molts interrogants.

Tantes preguntes s’hi varen
quedar sense rèpliques,
que com aquelles nuvolades
aigualides, de sobte, s’esvaïren
sense ofrenes que vessar-ne.

Així mateix, les respostes,
en cimalls, enaltides,
hi van restar inabastables,
per a tots dos plegats.

No obstant això, les nostres carenes
sempre romandran força engalçades,
de molts mots en comú, encara que
nosaltres dos, vulguem amb filferros
encerclar-les de cossos fronterers.





Adela Payá i Prats