SORPRESES....

                         
                

William Adolphe Bouguereau
( 1825-1905 )
" A Soul Brought to heaving "
                         
                 

SORPRESES....!

Pensaves que ja res no et podria
desconcertar,
que tot ho havies viscut
i observat, què a més a més,
poca cosa o gairebé, res de res,
et quedava per descobrir-ne en aquest
paratge i, vés per on, de tant en tant,
sorgeixen novetats i, fenòmens
estranys, o persones que
sobtadament
reaccionen d’una manera inesperada.


Aquests misteris de l’existència
sempre ens omplin de molts
regals o pel contrari, ens inflen
les galtes de moltes bufetades.

No obstant això, fins la nostra mort,
sempre anirem acompanyats
de més i, més sorpreses.

Preguem per a que no en siguin
de roïnes,
supliquem que en tinguin
de consideració.

Els més creients, enlairen oracions,
els agnòstics mediten i, parlen amb
els seus guardians,
tothom defuig
dels pitjors turments i, sí apareixen,
acabem acceptant el que mai no
creiem que hi faríem
com éssers ben sacrificats...!

La vida, et pot oferir
els millors trofeus o soterrar-te
una i altra vegada,
per tots els esvorancs
del planeta i, com si fossis un cuquet,
no n’hi ha manera de lliurar-se’n de les soles de ferradures, d’aquells gegants.


Sempre estem alerta, perquè ja sabem, que cap esdeveniment no obeeix a cap
lògica ni enraonament,
menys encara, a cap tipus de justícia ni de moralitat.

Vivim atemorits, res del que ens van dir a l’escola coincideix amb els fets reals,
de la mateixa vida.....I, aleshores,
trobem espantalls que venen a fer-nos traure
la por, per sí de cas, se'ns havia oblidat de posar-la a la pràctica.


També, en podem sotjar de bestioles disfressades d’humans,
fent el paper de místics i,
quan ja s'hi confiem, tot ens ho arrabassen de les mans;
els xucla vides, potser en siguin els pitjors de tots:
Hi fan promeses que incompleixen per tal de nodrir-se’n de les energies de tothom.
Aquests, ni ànimes posseeixen...!

I així, a poc a poc caminem,
capficats només
en sobreviure, sense adonar-nos en
d’on estem enclavats, nosaltres,
els grans babaus,
vivint tantes necetats i,
 sense sentits, quan les feres ferotges van acampant a les seves
amples i, van reblint les seves cases de conreus, de més i més innocents,
que hui per hui, rumien
que tot açò, tal volta, respongui
al camí de superació de les
nostres ànimes.

Perdoneu-me, però no em crec aquestes falòrnies...!
Em sento segrestada i arrencada dels meus
Orígens Primigenis....!

Només hi faig una comanda:
allibereu-me, o ben bé retorneu-me'n
les meves eines, arravatades en el
passat, abans de ser-ne una víctima,
cruspint-se d’impotències.
I, sí no és el cas,...Obriu- me les portes..!
                     




Adela Payá i Prats