Quan arribi aquest jorn

QUAN ARRIBI AQUEST JORN...

GEORGETTE AGUTTE   ( 1867-1922 ) " Una Dona amb  un ram  de lilàs"                                              ...

diumenge, 13 de març del 2016

LA MÀ QUE GELA…!

Nele Azevedo " Melting Men "




               

LA MÀ QUE GELA…!


D’albí a tothom nevisquejava,
amb les seves venes de glavi,
al mínim frec, de dits de calabruix,
a tots deixava ben eixalbats.

Als éssers, als quals, amb la seva mà
colpia, renaixien de pedruscalls,
quedant força empedreïts...

Portava gebre a dintre de la seva sang,
sang glaçada, que a qualsevol engelabria...

Ara el paratge n’és ben reblert
d’estàtues blanquinoses;
assossegades i dormilegues, aguaiten
el jorn, que algú, la seva saba,
vulgui escalfar-ne...

No s’hi sent parlar a ningú,
a qui, aquesta bestiola
n’hagi grapejat,
ni tampoc, cap tipus
de bellugadissa n’és percebuda,
en aquells
als qui hagi toquejat;
tot és calmós i, amb un silenci
que a les ànimes
fan trontollar d’espant i, de confusió...

Encara que la terra
segueixi fent giragonses,
els cossatges dels humans
als qui l’home de gel
els hi hagi palpejat,
amb les seves grapes
aniquiladores,
a tots ells, els ha fossilitzat
i, tan paralitzats
han restat, que semblin
agulles de rellotges
ben estàtiques...

Aquest home de gelabror,
s’hi dedica a contemplar
la seva obra maquiavèlica,
gaudeix de la seva malifeta,
s’hi sent tan exaltat i, excel·lit,
que ara mateix, barrina
de crear-ne unes altres
excentricitats... 

Rambleja pels corriols
de les figures humanes,
capficat en vigilar
les imatges petrificades,
observant que cap d’elles
no s’hi mogui, encara que
hi ploguin còdols a gavadals....

L’afany d’aquest home malèvol
resideix a la contemplació
de tot això que és deté en un llampec,
i, que mai més,
no s’hi pugui perllongar en el temps..
Qualsevol cosa que n’és viva,
la vol mandrosa i, reposada,
fins a la dòcil quietud...

La seva xerradissa escadussera,
li n’ha fet oblidadís del llenguatge
de les paraules,
i ara per ara, ha emmudit per sempre,
potser, ni recordi, a més a més,
quin significat
en puguin tenir els mots,
Es complau, tan sols,
de transformar-ne en rocam,
qualsevulla essència
que hi respiri vida i, que en tingui
traces de pertorbació....

Al davant d’aquestes bogeries,
hem de defugir-les,
abans d’aprendre a combatre-les ...




Adela Payá i Prats



                      

                                              

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada