DIALOGANT AMB LES FOTOGRAFIES....

                            
                                     
OXANA YAMBYKH  ( 1966 )   " Imagine "



                           

                                    


   DIALOGANT AMB LES
     FOTOGRAFIES....!

Rostres, i més rostres,
tots reflectits en imatges
quadriculades, fent viratges
de quietud i, de permanències,
on no s’hi pot apreciar cap
moviment, cap tonalitat a les veus,
cap discrepància als sons,
cap tret als visatges,
ni cap ondulació als cossos,
tan estàtics i rígids,
força encarcarats,
ballant al compàs de les
nostres imaginacions,
mentre nosaltres, dialoguem
amb ells, imaginant
el que no n’és, el que no n’hi ha,
o pel contrari, encertant-ho tot,
sense cap tipus de demostració
ni evidències de realitats.

Malgrat, que ningú no ho cregui,
les ànimes, potser, en tinguin de fils
llumeners, que tot ho detectin,
que tot ho connectin
amb veritable exactitud,
és clar, que no tothom ho pot
acceptar això, però tal vegada,
n’és ben cert.

I, quan amb tot el que fas,
hi va implícit el teu esperit,
qualsevulla menudalla,
s'hi pot clissar, sense cap
comprovació,
encara que ens sembli
una mica paradoxal.

Al malèvol, el pots entrellucar
amb les seves malifetes,
jugant amb el seu proïsme,
per tal de extraure’n
les energies precises per a
sobreviure,
fins i tot, el pots sotjar nodrint-s’hi
amb les seves perversitats.

Als incrèduls, també
els pots percebre, dubtant de tot,
i, cercant excuses, per a fer-ne
fora de la seva vida, qualsevol cosa,
que no encaixi amb els seus conceptes,
àdhuc, poden demostrar-t’ho tot científicament,
amb un grapat d’estadístiques.

I, als qui són com tu, amb eixos,
tot és una complaença infinita,
que et pot fer florejar amb tot tipus
de corol.les i, d'essències, amb lloances i, llagoteries.                                                              

No és el mateix escarbotar
subtileses amb els ulls dels cossos,
què amb les llambregades de les ànimes.

Per tant,
amb unes conques estàtiques
ens quedarem a meitat dels
recorreguts,
mentre amb les que són més
 movibles i giratòries,
ens desplaçarem més enllà,
dels nostres vehicles físics.

Tot depèn d’on vulguin els nostres
esguards detenir-se’n.






Adela Payá i Prats