 |
|
DONA
ARBRE
|
ALERTADE CASCAVELLS...Heus ací: les pupil·les d’uns ullsesbalandrats, obrint-se de bat a bat,tentinejant com flames estiregassant-s’hifins a la seva verticalitat:canelobres d’espelmes encesesreflectint llums de foc, compassadesper uns punys que s’hi arrepleguend'a poc a poc,esprement un coll suau i delicat,que com cigne indefens,no triga gaire en sucumbir-neentre les tosques mans opressores;morts esgrimides en grossos ditsamerats de suor...Cranis de dones, capsetes musicalssense corda, solfejades asfixiadesen goles retorçudes, pels homesque s’hi presentaven com heraldscomplaents, de dolces paraules tendres,per a més endavant, trasmudar-s’hien assassins de l’amor...Els escarafalls de les ventúriesens alerten amb aldarulls de cascavells,que al planeta Terra, un garbell de mascles,tots els dies, manjoien i dallen vides de dones:espigues daurades, segades de soca-rel;dones, companyes, núvies, germanes,filles i, amigues, totes embolcalladesen un farcell de túniques endolades,aprofundides en taüts de fusta,mentre la vida segueix, amb cada vegada,menys mullers, al món...Com a Dafne, aterrida per la persecuciód’Apol.lo, transformada en un llorer,així totes les femelles, n’hi haurien de poblaraquesta Terra, amb tota classe d’arbrissons,abans de ser-ne sorpreses,per l’inframón d’en Hades....Noves possibilitats, ans de la mort,de coalitzar-se amb la Mare Natura,mostrant-se com a éssers de fullaracai, de brancam, davant l’amenaça d’agonitzarper les escomeses dels tirans de l’amor...Un nou conjur, les bruixes nacrades,ara, n’han decretat:“ Cada dona aniquilada pels seus agressors,rebrollarà com al seu arbre escollit,encimbellant-s’hi a l’interior de la llar,on visqui el seu botxí, lluint com a banderolaonejada al vent, fent acte de presència,de la seva existència esquarterada...A més mort, més vida....!Adela Payá i Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada