 |
| Torre de l'Or i Riu Guadalquivir |
A SEVILLA....
Nena, no desesperis,
prompte
hi seré a les terres
banyades
pel Guadalquivir,...
Aquesta tristor teva
la farem fora i, en
lloc d’ella,
unes llumenetes
engalanaran
el teu cos de gesmil...
S’hi posarem per un
dia,
el vestit de flamenc
blanc
amb llunars rogencs
i, talonejarem com ho
fan
els andalusos,
a sobre, dels
entaulats,
fins a fer-los
esclatar, a ritme de
castanyoles,
i, de saltirons
atrotinats...
Ens deixarem llegir
les línies
de les mans, per eixes
gitanes
agosarades que sempre
et volen
cobrar un munt de
diners,
per unes mentides
llangoroses.
Però si us plau, no
facis viatges
al fons dels pous, no
em trenquis
el cor, nena, no veus
que sempre
hi sóc amb tu, fins i
tot a la distància...
Munta ara mateix,
agafa’t de les cordes
i, surt de dintre
d’aquestes foscúries...!
Ens esperen travessies
per sobre
del riu.....A Sanlúcar
de Barrameda
hi arribarem;
de nou visitarem la
torre de l’Or,
què en àrab en vol
dir: Borg-al-Azajal
i, contemplarem una
altra vegada
La Giralda, antic
minaret de la mesquita
Almohade, ....germana
de la Gran Torre
Hasan de Rabat, amb
les seves trenta cinc
rampes que pujarem
fins a dalt del tot,
on albirarem tota la
magnificència
de la ciutat....
Obri les teves
portalades, no et tanquis
en banda, el món és
massa gran i,
massa bonic,
per a voler-ne dir
adéu abans d’hora....
N’hi han tants llocs
encisadors
que encara no n’hem
clissat,
tanta història
comprimida a les pedres,
que amb nosaltres
volen dialogar,
tantes llegendes per
aprendre.
Tu, que duus a dintre
teu,
l’art dels colors,
de les formes i, dels
pinzells,
no et donis per
vençuda,
dibuixa’t esbaldrecs
a les murades del tu
cor,
per a que la llum hi
pugui travessar-lo....
Sí et ve de gust,
podem
programar una fugida a
Roma
i, a Florència i, omplir-nos
de bellesa fins a
patir
la síndrome de
Stendhal;
rondinar al voltant
dels seus monuments,
sospirant
a cada pas, entrellucar
quadres i més
quadres,
escultures, murals,
retaules,
fonts, coliseus,
banys,
ceràmiques i, un sense
fi
de meravelles...
Sí hem d’abandonar
aquesta Terra,
nena del meu coret,
que hi sigui
emplenades de molta venustat
i,
d’una formosor
immensa, que
acceleri els batecs
dels nostres cors...
I sí fos el cas,
restar eternament
extasiades..
Adela Payá i Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada