JA ÉS L’HORA...?

                                       
                                    

Víctor Solana ( 1985 )
Saragossa " Són Molts "

 ( Un dia, que hi vaig acarar la mort,
i, que no obstant això, ella, em deia
amb sorna: " Només he vingut a fer-te una visita, no pas a endur-se-te’n amb mi...")
                       



JA ÉS L’HORA...?

Em perdo i, ja res no
comprenc,
els camins s’emplenen
a cada passa
que hi faig, de més i més
obstacles,
on les murades
que s’hi interposen
són esglaons que
munten envers
un cel atapeït d’estalactites.

Les llums s’han
esborronades
i, em detinc,
al bell mig, dels viaranys,
on les llunes de brases,
hi fan somriures
d’amagatalls.

Cap senyal, cap rastre,
em convida a rondinejar
pels voltants, m’assec
a sobre d’un rocam i,
albiro un paisatge
de fosquedat, clapat de
taques translúcides,
per les quals,
de mica en mica,
s’hi aboquen rostres
esboirats.

Ni un raig de claredat,
s’atreveix
a incidir, on ara m’hi trobo.

La meva ànima ha estat
continguda;
els caçadors dels esperits
romanen a l’aguait...!

Obagues ennegrides,
amb capses niquelades,
voletegen pels firmaments,
atrapant lluernes amb
xarxes de neules.

Ha arribat l’hora de combatre
als Mags de les tenebres...!






Adela Payá i Prats