UN DIA A LA PLATJA...

                        
                             
                           


Benito Rebolledo Correa ( 1881-1964)
 " Davant del Mar "
                        
                             
                           

UN DIA A LA PLATJA...

A vorera de mar,
rosaris de llunes,
cargols de mar,
esclofolles de petxines,
i, el Sol,
amagant-s'hi per sobre
dels llençols d’aigua marina.

A Cadis, tot gira a l’inrevés
de les meves platges de l’Est.
Un pedruscall en forma
de coret,
les onades escumejades,
d’ales d’aucells
m’han regalimat.

Als airecels s’arrosseguen
núvols esponjosos i,
sembli que a sobre
d’ells, hi duguin enganxats
carrosses d’estels,
catifes voladores,
acomplint desitjos i turments
per a tothom.

Andarejo amb peus nus,
albirant com les gavines
a cadascun dels banyistes,
des dels seus becs,
missatges amorosits
o ben bé d'inquietants,
hi duen a tothom.

L’èter gairebé hi vol
afalagar amb obsequis
de mar i, de turquí a qui ho desitgi
i, als més llangorosos,
els han embolcallat
de besades platejades.

Un pescador amb molt
d’afany,
cap peix de l’aigua no en
pot extreure
i, en adonar-se'n,
des de la seva canya de pescar
en penjaven meduses
verinoses,
amb delits de fiblar
als seus expoliadors.

Un vaixell fet de papallones
s’enlaira de tant en tant i,
el far del port, fa a tots dansar
amb els seus llums titil.lants
al compàs, de les músiques
celestials.

Avui, els firmaments, estan abillats de festa,
res, no és, com sempre.
Emplenats de joguines i,
de paranys,
a qualsevol,
fan ofrenes de ben singulars.

Als nens que voletegen
per les platges,
els hi han empolainat
de plomes d’ocells,
i, prou embadalits,
hi fan giragonses
a l’entorn dels estels.

A les criatures més
mentideres,
els han fet obsequis
de llengües molsudes,
que s'hi allargassen
fins als penya-segats
i, tothom al damunt d’elles
viatgen als llocs més
allunyats,
esllavissant-se
pels tobogans, ben
gruixuts.

Una dona ploricona,
abillada de parracs,
amb un cistell de buidor,
de cop i volta,
en mirar a dintre d’ell,
lluïa, tot reblit de vitualles i,
de monedes d'or.

Avui és un dia especial,
i, ara en puc llegir per sobre
del codolell en forma de coret,
uns breus mots:

" El teu amor hi viu a les
  profunditats de l'oceà...."




Adela Payá i Prats