 |
|
Edgar
Degas ( 1834-1917 )
"
L'absenta "
|
DESENCÍS
DE L’AMOR…
De
suposada amant,
volguda
i estimada
a
enemiga rebutjada
i,
espedaçada...
Del
meu cor oferint-se
a
mans plenes de raigs
amorosits,
com nimfa
miraculosa,
rebrollant
de
les onades aigualides,
a
l’enfrontament diari
i, capciós
d’un joc capritxós
al
davant de l’home rústec
i,
encuirassat, que amb
cossatge
de pedruscall
feia
esllenegar qualsevulla
luminiscència...
De
les llàgrimes nascudes
del
desconsol,
d’una
muller enamoradissa,
a
la subtil indiferència
d’un
mascle fanfarró,
que
mai no va aprendre
a
expressar-se com criatura
cobejada
de tendreses...
D’un
amor en ebullició
volent-se
propagar
per
tots els Universos,
a
un desamor juganer,
temptant
cossos nous,
que
res no hi tenien a veure
amb
el fet de sentir-ne
o de
declarar-ne una emoció..
De
les profundes veritats
a
les supèrflues engalipades.
Un
home i una dona, inicien
un
ball amb moviments
descompassats,
on
ell, amb un somriure de gargot,
hi
pensa que n’ha segut
un
bon ballarí,
mentre,
ella, espurnejada
d’arpegis
musicals,
es
cobreix el rostre,
força
avergonyida,
pels
saltimbanquis del bufó reial...
Passions
conjugades de vanes
interpretacions,
duen a un,
a
vanagloriar-se’n
de
les seves escomeses,
mentre
a l’altra,
la
trasbalsen de fils, cargolant-s’hi
al
voltant del seu cor,
fins
a constrènyer-lo en un caramull
de
pètals envermellits..
L’amor
i, el desamor, a cada llampec
combatint,
desafiant-se
com
dos guerrers lluitadors,
sense
treva i, sense mai tenir-ne
l’entramat
idoni, que a les ànimes
puguin
engalzar-les, totes dues alhora....
Adela
Payá i Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada