 |
|
Paul Cezanne ( 1839-1906 )
" Els
Jugadors de Naips "
|
A TU, PARE...
Avui
et recordo, pare,
fa
temps que ets mort,
i,
m’has vingut al cap
de
sobte i, sense cap
empeny
per pensar-t’hi.
Ja
saps que entre nosaltres
dos,
encara que ens volíem,
n’hi
havia una gran muralla
interposada,
que ens tenia
ben
distanciats, l’un de l’altre.
Et
pressenteixo a recer meu,
quan
hi jugo a fer-ne solitaris
amb
les cartes i, rememoro
com
era de menudeta, quan
em
vas adoctrinar, en eixa
la
teva passió pel pòquer..
“
Ni hi ha cartes de piques,
de
trèvols, de cors i, de diamants....!
Aquestes,
les teves estimades
baralles
de cartes, que sempre
amagaves
a dintre de capsetes de fusta.
I,
quan que te les estimaves...!
Tota
la teva filosofia de vida
n’estava
recolzada a sobre d’elles...
Em
deies:
Si
tens parelles o dobles parelles,
malament
anem, però has de ser-ne
ben
llesta i, donar a entendre que tens
un
bon joc, això es diu de fer-ne una
catxa
( farol).
És
el mateix que hi succeeix a la vida:
“Mai
has de mostrar-ne a ningú, quan
necessitada
tu n'ets..."
Si
tens un trio, alguna possibilitat
n’hi
haurà per triomfar,
però no massa,
has
de ser-ne una mica cauta
i,
estudiar-ne als teus contrincants...
Amb
un full, ja la cosa canvia,
n’hi
ha molt per guanyar,
però
mai et confies;
amb
un pòquer i, una escala de color
el
món et xiula, per a que vagis per ell;
malgrat
tot això, tostemps, has de tenir-ne
els
ulls ben oberts i, no badar de cap de
les
maneres...Ho has entès..?
Aleshores,
comencem la partida......!
Em
pregunto, estiguis on estiguis,
sí
també hi juguis al pòquer,...Avui,
estimat
pare, et porto a dintre del
meu
cor, com un as de diamants...
Aquestes
paraules teves, no les oblidaré
mai:
“ Xiqueta, la vida no s’entén, és com
els
naips...”
Per
què uns neixen tenint de tot i, de sobra
i,
uns altres, ni sabates que calçar-se’n...?
Com
el joc..! ....Per què d’entrada,
uns tenen un full i, els demés una parella
o
gairebé res
de res...?
Doncs
mai no hi ploris per això...!
Si
tens una miserable parella
com
si no
tens res que posar-t’hi
a
la boca,
fes-li
honor a aquesta parella i,
trasmuda-la per un fingit pòquer,
encara
que no hi sigui
de debò, ....
Mai,
exposis, les teves cartes
sota
l’esguard de ningú...!
Com
mai, no n’has
d’infringir
llàstima
al teu proïsme
i, menys
encara,
de
fer-ne palès al davant de tothom
les
teves carències i, les teves
privacions...
Deixa
que tothom s’hi rumií sí el que
tu
exposaves n’era una cosa certa o ben
bé,
una engalipada encoberta...
Ja
te n’adonaràs quan hi siguis gran,
com
s’hi sembla la nostra existència
amb
aquest entreteniment de anar-se’n
camuflant
com els camaleons...
De
cop i volta, feies esclafir el teu riure
fins
a contagiar a tots els jugadors...
“
Ni hi ha cartes de piques,
de
trèvols, de cors i, de diamants....!
Encapçalem
la jugada, xiqueta i, anem
per
totes....! i, acabaves com sempre
rient
i rient.....Les cartes et sadollaven...!
Adela
Payá i Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada