NOMÉS....

ARVIND KOLAPKAR ( 1975 )

                               
                                          

                     NOMÉS....

Només hagués volgut,

tornar a veure’t de nou,

sentir les nostres mans

acollint-se de buidetats,

recórrer els mateixos

carrerons d’abans,

i, a les nits, picar la porta

amb baldetes de paraules

anellades...

Només hagués delirat

per fer-ne arreplecs de les

nostres abraçades,

extraviades als illots, on

ningú no hi viu,

recollir-ne tots aquells mots,

ara somorts, que ens declaràvem

al caure els vespres...

Només hagués desitjat

fer-te clotets als pòmuls,

de llavis replegant-s’hi

a recer, de la teva pell;

somiar aquells somnis

que hi vam deixar adormits

al brancam de les alzines.

Sintonitzar aquells batecs

nostres, que de la mà i

a l’uníson, componien la

mateixa música i, que ara

fa temps que n’he deixat

d’escoltar-los..

On és la nostra cançó...?

Si no vens, ja mai més

la podrem sentir junts

i, ja saps que sense estar-ne 

arraulits tots dos plegats,

aquestes melodies no tornaran

novament a sonar....

Només delejo per acaronar les

meves oïdes d’aquells arpegis

que els nostres cossos hi van

harmonitzar...

Vine...Vine...Vine....!

Hem de posar-li veu

a les nostres balades, abans

que les ventúries, a altres llocs,

se les endugui’n....

Adela Payá i Prats