A LES DONES I ALS HOMES...

             



     
Artemisia Gentileschi
( 1593-1653 )
 " Susana i els vells "

                          

A LES DONES I,
ALS HOMES...!

Aquell home, en fa poemes
en defensa dels drets de les dones,
fins i tot, estableix aliances amb mullers una mica  bledes.

Aquell home, tostemps capficat,
es complau a les recerques
d’aquelles, que en siguin capaces
de trair a les seves mateixes companyes;
no allotja a dintre d’ell, cap veritat,
gaudeix de poder dominar-ne
a les més febles,
a joc, amb els seus pensaments
perversos.

Aquell home, tot endrapat de tantes
i, tantes paraules ofensives,
humiliava un munt de donzelles,
engalanant-les d’engalipades.

Quan li preguntaves sobre els seus
sentiments, cap resposta no volia
donar-te’n... Un dia, sense venir-ne
a comptes de res, hi  va anar omplint epístoles de més i més agressions verbals i, encara així, s’hi sentia
amb privilegis de xafigar a quantes
més femelles millor.....Un misogin,
que en feia el paperet del gran defensor,
per a enxampar a les seves xarxes,
un estol de femines innocents,
i, força embadalides..

No obstant això, al davant dels
cadafals, interpretava tot el contrari
del que a dintre d’ell, s’hi coïa amb molt
de rebuig i d’esquírria.

Aquell home, que hi fa poemes
en defensa dels drets de les dones,
que fins i tot, pacta aliances amb mullers
una mica ignorants, fa ús de les seves puixances per a tergiversar-ho tot i, per fer-ne creure el que no hi és i, el que mai, no n’ha segut de veritat.


Un món emplenat de moltes hipocresies,
de representants que escriuen el contrari
del que hi pensen, de dones que a recer d’aquests mascles, escometent les pitjors deslleialtats.

Em pregunto quin sentit pot tenir-ne celebrar aquest dia de la dona,
quan tots els dies en moren un grapat d’elles, a mans dels seus
opressors i, gairebé poca cosa s’hi fa al respecte.

Com si s’hagués pactat, d’amagatalls, un
acord per a fer-ne exterminis del gènere femení.

Quan els mateixos homes fingeixen
el que no cobegen a dintre seu,
malgrat la Natura, els hi hagi
proveït de més força, per a defendre’n
la seva prole, aleshores,
te n’adones que res
o poca cosa en fan i, alguns,
àdhuc, gosen d’assassinar a les seves pròpies parelles i, de retop,
malauradament, als seus propis fills.

Tanmateix, pots arribar-te a plantejar
fins a quin punt, els homes s’han excedit
i, fins on ha arribat la seva decadència
com a éssers humans.

Les dones som les mares de tots,
assumim el mateix paper que la
Nostra Mare Terra,
som els càntirs sagrats de la mateixa
existència i, a despit de tot el que hem d’assolir, el que menys, esperàvem
 per part d’alguns mascles,
n’era aquest menyspreu contra
 la mateixa vida,
i, aquest odi irracional...!

Els nostres dies, no ho oblideu mai,...!
Són tots els que n’hi han als calendaris
i, a dintre dels estels..
Hi som calzes de vides i, no de morts...!.






Adela Payá i Prats