TRANSICIÓ...

                                      
                                            




Dante Gabriel Rossetti
( 1828-1882 )
 " Pandora "

                                      
                                            

TRANSICIÓ...!

Visc a dintre de les obagues,
embolcallada de gramalles
platejades;
amb musells d’estels, em nodreixo
de calitges i, de boirines;
com globus aerostàtic, m’enlairo
cada vegada, més de pressa,
envers les onades celestials.

Cerco ungles ben esmolades,
punxegudes i, esfilagarsades,
llaurades per raigs solars,
que com dards xafogosos,
facin esclat de tot açò que
em revesteix.

Néixer de nou, dels ous estel.lars,
aterrir a una Terra novella,
on els humans, no frueixen
d’atorgar dolences al seu proïsme.

He sucumbit per les tristeses
acumulades,
per les mentides, sense sentit,
pels maltractaments,
sense enraonaments,
per tantes i, tantes galindaines...!

Hi vaig venir a ser l’espectadora,
com tants altres, d’un munt
d’insensateces,
i, per a aprendre d’elles, encara
que això, me n’hagi esquarterada,
la meva ànima,
en molts esvoralls.

Demano tan sols, un temps
de treva,
per a fer la meva transició
a altres móns galàctics;
ací, les ombres, tot seguit,
van soscavant amb avidesa
un munt d’esbaldrecs
on poder amagar-ne els seus
tresors cada vegada,
més ombrívols.

El meu cos, força desballestat,
ja no pot gaire, contemplar-ne
tanta desharmonia.

Em preparo en aquest instant,
per allotjar-m’hi
a altres paratges de l’Univers,
provant-me vestits:
de ceruli,
d’encarnat i,
de flavescent,
on en un sospir, hi seré a una
altra dimensió, i, potser,
 aleshores,
hi plori per tot el que
n’hi havia entaforat a l’interior
de la capseta de les sofrences.

Abans de marxar, hi faré un cofre
on enforinyar tots els mals del món,
i, a l’esperança, a d’ella, la faré sortir
la primera d’entre tots els presents,
que a tots, us vull regalimar.



Adela Payá i Prats