L’ALTRA CARA DE L’AMOR...

                                     

Víctor Panchenko
( 1949 )


                                      
L’ALTRA CARA
DE L’AMOR...!

Es tractava de ser-ne complaents,
d’entreteixir fils amorosits,
no n’era una lluita de gladiadors,
per a demostrar-nos quin dels dos,
n’era el més fort i, el més bel.luí.

Es tractava de compartir,
no de partir-nos
l’ànima en escapçalls,
no de llençar els nostres trossos
pels finestrons;
tampoc, tenia res a veure,
en fer-ne exhibicions de venustat
ni de fer-ne rampoines;
només n’hi havia que deixar-se'n
fluir pel que hi sentíem.

Es tractava de fer-ne recorreguts
amb les mans emplenades
de tots dos plegats,
no de comportar-nos com dos
bandolers dels camins,
fent assalts de tresors i,
fiblant-nos els rostres
amb moltes ganivetades.

Tampoc tenia res a veure,
en confeccionar una llesta, on enregistrar
de quantes perversitats,
n’érem capaços de dur a terme,
com sí l’amor, consistís en
assolir un munt d’entremaliadures..
..i, quantes més, d’afegides,
molt millor, per a deslloar
 una relació amb més rapidesa i,
 deslleialtat.



Tan sols, n’era qüestió
d’estimar-nos
cada dia, més sàviament
i, amb més sentiments
expandint-se'n de dintre dels
nostres cors.
No d’anar agredint-nos
a cada estona,
amb armes, cada vegada,
més esmolades,
que en el nostres cas,
hi van ser les nostres llengües,
les quals, amb més feresa,
s’hi varen adelitar
per esfilagarsar-se’n i, per
fer-nos sucumbir
de nosaltres dos.

I, és clar, tan morts, tan nafrats,
hi vàrem restar, que àdhuc
la mateixa mort,
tota espantadissa i, bocabadada,
ens hi va privar de la nostra
resurrecció
com a parella.

Des d’aleshores que ens
hem emmusteït...!





Adela Payá i Prats