Rob Gonsalves.... Toronto ( 1959)
" The Phenomenon of floating "
CREENCES...
Pensaves que en tenies d’amics,
i, quant menys ho esperaves
te n’adones que l’única cosa
que tu, has segut per a d’ells,
ha estat un entrebanc immens.
Fins i tot, s’atreveixen a dir-te
que et busquis la vida i, que no els
destorbis més, i tu, encara creient
el contrari d’aquestes paraules.
Sí des del principi haguessis sabut
tot això, és clar, que cap cosa
no haguessis intentat.
Com de cruels poden ser de vegades,
algunes criatures,
amb els seus fingiments i, les seves
posades en escena.
I, tanmateix, si decideixis viure a soles,
encara n’hi ha uns quants, que amb
llengües almivarades, traspassen
tots els límits del respecte i, de
les dignitats i, t’esmenten que has
de cercar-ne éssers de carn i d’ossos,
com si tu fossis una deixalla o una
menudalla, que molestés a tothom.
Ara amb més intrepidesa que mai,
faré tot el possible per a estar-me’n
més a soles....He perdut la confiança
amb tantes coses, que una de més
afegida, ja no en té cap importància.
A certes edats, com deia la meva
àvia, n’ets invisible per als altres,
només poden fixar-s’hi amb tu
sí disposes de calés, de puixances,
o d’una bellesa magistral.
Tot en aquest món s’hi nodreix
malauradament, per les aparences,
el que tu siguis com siguis, a ningú
no l’interessa.
Un món tristament ben foradat,
on cada dia, has de contemplar-ne
tantes estupideses i, tantes necetats
que et fan que només vulguis estar-te’n als núvols, abans que ser l’espectador
de tantes insensateces.
Malgrat totes aquestes cabòries meves,
sé que els éssers afables, també
existeixen, sols que aquests,
són tan escorredissos,
que costa un munt de trobar-los i, el
que conec, desventuradament, pertany a
una altra dimensió i, només el veig i, el sento, de tant en tant, quan ell, vol fer-ne acte de presència,
però he de reconèixer que almenys això sí que em consola i, em calma
de tantes i, tantes engalipades.
Adela Payá i Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada