JULIOL...

                                          
                                 



Miguel Peidró
( 1950 ) " Riu Irati "

                                          
                                 

JULIOL...
( Escrit al Juliol del 2015 )

Aquest mes de Juliol,
em duu a tu,
als carrers del meu poble
que junts hi vam trepitjar,
farà ara dos anys, .
...Sí, dos anys,
on vam forjar un somni...!
Un somni que mai no
s’hi va desvetllar
dels seus mal sons.

Aleshores, creia amb tu,
confiava amb les teves
paraules de paper,
amb els vocables
que voleiaven
des dels teus llambrots.
Mai, mai,
no m’hagués imaginat
el contrari
dels teus mots.

M’hi vaig esbalair per un
home bromós,
que s’hi exalçava pel
brogit i, els bufits
de les ventades,
on en cap moment,
no s’hi detenia
al mateix indret.

D’un home que escurçava
viaranys amb anhels
de brevetat,
on qualsevulla delicadesa,
el feia esvair-se’n
en tuls de nuvolades,
on els sentiments,
s’hi deslligaven
de l’ànima que els acollia,
esllenegant-se
en brins de fumaroles.

Torrentades diluviades
al fons del meu cor,
em van fer estimbar-me
contra tots els abismes.

Els teus braços, flums
d’aigua dolça,
m’han arrossegat
fins les cascades;
les teves besades,
pedres relliscoses,
rodolen al dessota
dels miralls.
La pell me l’has arrapada,
fins a arrencar-me-la
en serpentines moradenques.

Peixos envermellits,
inunden ara,
totes les rieres,
 i a tu, ....a tu,
per sempre,
et tacaran de carboncles.






Adela Payá i Prats