 |
|
Vincent
Van Gogh ( 1853-1890 )
" Hivern: El Jardí de la Vicaria sota la
neu "
|
FEBRER-2015
Febrer, assedegat de
llums,
famolenc de
pampallugues
daurades.
Febrer, grisenc,
abillat de
boires i de
borrufades,
on tots, ens hem
quedat entelats,
amb musells entaforats
de volves
nevisquejades.
Flocalls, d’albí
arrodonits,
des del cel ens
esguiten,
enterbolint retaules
de tenebres i
d’opalines...
Avui, vull
cruspir-me’n
de bocins solars;
el carruatge us demano
a algú, que n’estigui
disposat
a oferir-me’l per un
breu
espai de temps..
He de viatjar fins on
el Sol
se n'ha quedat captiu,
empresonat entre
baules
de calitges,
he de deslliurar a
aquest cos
celeste, que durant
tantes estones,
entre garjoles hi
sojorna.
Quan a recer, d’ell,
hi arribi
me n’ompliré de
centelleigs
bigarrats, que des de
l’èter,
esbargiré, per a
enllumenar
a tothom de tebieses i
d’escalfors.
Febrer, empolainat de
gebrades
i, de blancúries, que
a les nostres
serralades engalana
amb vestits
i, encaixos de
núvia...
Qui de totes, la més
encisadora,
a Febrer l’esposarà i,
amb ella,
se l’endurà.....?
Febrer, escombriaire
de les
endarrerides fulles
groguinoses
de la tardor, ...Avui,
amb bufits
estrepitosos, els
carrers ens has
agranat i, de
butllofes d’aiguaneu,
tot de seguit, els has
arrosat.
Figures engelabrides,
amb sospirs
enyoradissos, a
l’astre Solar
aclamin, per a que del
seu amagatall
se’n surti, el més aviat
possible...
Adela Payá i Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada