Quan arribi aquest jorn

QUAN ARRIBI AQUEST JORN...

GEORGETTE AGUTTE   ( 1867-1922 ) " Una Dona amb  un ram  de lilàs"                                              ...

dilluns, 14 de març del 2016

ESTANY...

Paul Klee ( 1879- 1940 ) " Peix Màgic "




                                               
( Un dia, com qualsevol altre, 
en un llampec,
tot s’hi va capgirar de l’inrevés,                          
sense cap tipus d’explicació,
només: perquè sí...
De la mateixa manera,
que l’estany s’hi va transformar
en un paratge ben isolat....)







ESTANY...


Estany...
Sínia de peixets
de colorets,
esvorall de cel,
que hi jugues
a reflectir estels,
i, a embellir-ne
criatures dolces
amb màscares
de llunes tremoloses..

Al capdamunt,
un brollador de guspires
cristal·lines hi floreix,
descabdellant-se
a dintre del safareig
en volves de regalims..

Mans de menudalla,
de sauló empolsegades,
s’enjogassen agafant
larvats, retornant-los
de nou al mateix lloc..

Aquesta canalla s’hi complau
en acaronar pells lliscoses
a frec de les seves pellofes...

Estany d’aigües tèrboles,
sopluig d’éssers de miralls,
aquest capvespre, 
plou a bots i a barrals,
i avui, no he pogut
apropar-me’n a contemplar-t’hi,
encara que hi fos per uns segons...

Des de la balconada, s’albira
un ens esborronat,
duu un paraigües grisenc,
tot quiet, com un estaquirot,
se n’ha quedat, al davant del
bassal, on a mans plenes,
alguna cosa estranya 
n’ha deixat caure, 
al bell mig, de l’estany...

Ara marxa, tot carregat de borses,
que de cop i volta, s’han esvaïdes
i, a d’ell ja tot desdibuixant-s’hi
ni se’l pot entrellucar...
Arrossegats pels bufaruts de la
nit, tot ha pres cos, de miratge
enterbolit....

A l’endemà, tots els peixets
de coloraines, se n’havien esfumat,
al seu lloc, unes piranyes platejades
amb panxetes grogues i, envermellides
gaudien del seu hàbit novell..

Ja cap dels noiets, no s’han atrevit
a atansar-se’n, per l’empelta singular
del llogarret....
A plena veu, uns als altres,
s’hi anunciaven el canvi singular 
de les bestioles, 
a dintre de l’aigüerol,
que tan agombolats, a tots, els tenia
i, del que ara, defugien 
de pressa i corrents,
emplenats de molts dubtes...

En tancar el paratge, 
un home immens 
amb rostre de tauró,
del toll renaixia, fent esclafir
el seu riure i, inundant 
els bassiols de més i més
espècies carnívores...



Adela Payá i Prats



PIRANYES









Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada