 |
|
JOAN
MIRÓ ( 1893- 1983 )
"Dones, Lluna, Ocells "
|
LLUNA DE FEBRER...
( 3 de Febrer del 2015 )
Nit de Febrer
candeles al cel,
on una lluna
plena,
empolistrada de
núvols rebregats,
s’hi aboca
per a
mostrar-nos-en
el seu abrigall
d’ermini
lletós...
Ella, tota
arrupida
i, mig badallant
amb centelleigs
boirosos,
ens enlluerna
els viaranys,
quan del seu
amagatall
s’hi complau
per
escapolir-se’n...
Adés enforinyada,
adés ostentada,
raja a doll,
per sobre
d’onades
de turquí...
Esporuguida,
d’espurnes
platejades
trontolladissa,
ara mateix,
del seu sopluig
se n’ha
despullada
i, llueix de
renovada
nuesa arrodonida,
en eixe, el seu
cos
reblert de
cascavells,
que tentinegen
al so del seu
ball....
Dels seus llavis
de llustrí,
besades de gebre
ens llança,
i, un foscam de
rosada,
als arbres dormilecs
engalanen de
caramells;
fulles encongides
de gelabror,
degotegen
escorrims
d’aigüerols,
que al terral
esbatussen
omplint-lo de
molts bassals.
Lluna de Febrer,
avui, tota
emplenada,
voltada, de
cargols de cel,
que d’esborralls
has quedada ben
difuminada
i, tan sols, de
tant en tant,
t’entrelluquem
arran de raigs
llampurnejats.
Claraboia de
l’airecel,
graons de
nuvolades
fins a tu, ens
duen,
amb esguards
aigualits,
on enllà, al
capdamunt,
tu, tota
emmidonada,
amb flocalls de
blancalló,
garoles amb
guspires d’albí,
murmurant-nos-en
que aviat, la
neu, hi aplegarà
i, a frec nostre,
ens curullarà...
Adela Payá i Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada