SENYALS...

                                   



Andrea Broggi
 " Trobades i desencontres "


SENYALS...!

Juguem al joc de trobar-se’n
On som..? On ets...?
On sóc...?

Fes-me’n senyals
de fum
o de boires,
de cel o de terra,
d’aigua o d’aire..

Inventem el nostre
llenguatge...!

No deixis que jo,
a soles, ho desxifri,
et necessito a tu també..

Els nostres rastres,
amagats de tots dos,
precisen d’empremtes,
de signes,
   de petjades,
  d’estigmes,
  de símbols,
que hi facin plausible
que el nostre encontre
s’hi pugui desvetllar dels seus
somnis mandrosos.

Qui acomença...?

Aquest misteri dels
inicis, dels principis, tostemps,
n’ha segut el pitjor.
Potser ningú dels dos,
no anheli per ser-ne
el primer en batejar
aquest ritual.

Doncs, fem-ho al
mateix temps;
que cadascun de nosaltres,
n’esculli una
drecera i, almenys tinguem
el coratge
de manifestar-nos-en.

Fes-me’n senyals
de fum
o de boires,
de cel o de terra,
d’aigua o d’aire.

Celebrem la nostra
trobada...!

Podríem omplir
els cels de llums
bigarrades;
conrear la terra de
noves poncelles;
brufolar sospirs,
 endinsats al cor
de la rosa dels vents;
fer fogueres, al bell mig,
d’una nit gebrada i,
 en dracs trasmudats,
llençar flamarades de foc;
barquejar a sobre
de la mar i, abillats
de brúixoles, visurar
els quatre punts
cardinals;
grimpar pels penya-segats
amb esguards encisats,
sentint aleteigs de papallones,
acaronant els nostres ventres.

Aleshores, no hem de
quedar-nos arrecerats,
plens de temences,
acovardits, per no atrevir-nos-en
a trencar les nostres solituds.

Esplaiem-nos-en amb
l’entreteniment
de que ja ens hem descobert,
tal vegada, hi farem realitat,
que tu i jo,
ja ens hem engalzat
des de fa eons
de temps, al mateix collaret.

Fes-me’n senyals
de fum
o de boires,
de cel o de terra,
d’aigua o d’aire.




Adela Payá i Prats