Camille
Pissarro ( 1830-1903 )
" Un Encreuament en l'Hermitage "
|
UN POBLE
DE CARRERS...
Al
carrer dels plorons,
hi
van de quatre en quatre;
un,
a la dreta, un altre, a l’esquerra
el
qui ploriqueja, al mig dels dos,
tot
ell, força desconsolat
omplint
el safareig
dels
seus devessalls aigualits,
que
després
arreplegaran
per a ruixar
els
horts en floració,
una
vegada s’hi hagin
dessalades
les llàgrimes;
i,
el que roman tot quiet,
amb
la palangana a sobre dels
seus
palmells enfortits...
El
batlle no vol escorrims
esbargits
de bades, en un poble
on
l’aigua escasseja en demesia...
Al
carrer dels clots,
hi
van de tres en tres,
un
al davant, un altre, al darrere,
i,
el mort ajagut a sobre d’una
llitera
tot enfundat pels llençols
ben
blanquinosos.
Quan
arriben al lloc, llancen el cos
al
forat, ho emplenen de terra
i,
aprofiten per a plantar
l’arbre
predilecte del difunt,
que tostemps obligarà a la seva
descendència
de tenir-ne cura d’ell.
A
aquests arbusts que brollen,
el
poble els anomena:
“
paraules dels morts”.
Sí
pel que fos, aquest rebrollí
d’arbuixell
no veiés la llum del dia,
anunciaria
una altra mort al
mateix
llinatge...
Al
carrer dels calbots
hi
van de dos en dos,
el
penitent, que força agenollat,
com
un mestre sacrificat
s’hi
deixa fer i, el repartidor
de
castanyes, que només s’aturarà
quan
el culpable se’n penedeixi
de
les seves escomeses...
Després,
arribat cal metge
aquest,
l’embenarà el cap
i,
a sobre de les seves benes
escriurà
el mot de “ penedit”
fins
que les seves nafres
quedin
guarides del tot
i,
aleshores, un cap a bonys
a
tothom exhibirà...
Al
carrer de les ànimes,
s’hi
va d’un en un, tot abillat
de
aurèoles crepitants,
que
de cos pútrid brullarà,
al
dessota dels sorralencs,
amb
la fi que el seu esperit
s’enlairi
envers uns altres llocs
de
l’Univers....
Els
vius, mai el trepitgen
aquest
viarany de temences,
i,
sí de cas, algú ho ha volgut
intentar,
fent burleta o capficat
amb
qualsevulla ampolla de vi,
ja
mai més se l’ha vist
desempallegar-se
d’eixe paratge
clapissat
de moltes absències....
Adela
Payá i Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada