Quan arribi aquest jorn

QUAN ARRIBI AQUEST JORN...

GEORGETTE AGUTTE   ( 1867-1922 ) " Una Dona amb  un ram  de lilàs"                                              ...

divendres, 11 de març del 2016

UN POBLE DE CARRERS...

Camille Pissarro ( 1830-1903 )
 " Un Encreuament en l'Hermitage "

                          
                      

UN POBLE
DE CARRERS...


Al carrer dels plorons,
hi van de quatre en quatre;
un, a la dreta, un altre, a l’esquerra
el qui ploriqueja, al mig dels dos,
tot ell, força desconsolat
omplint el safareig
dels seus devessalls aigualits,
que després
arreplegaran per a ruixar
els horts en floració,
una vegada s’hi hagin
dessalades les llàgrimes;
i, el que roman tot quiet,
amb la palangana a sobre dels
seus palmells enfortits...
El batlle no vol escorrims
esbargits de bades, en un poble
on l’aigua escasseja en demesia...


Al carrer dels clots,
hi van de tres en tres,
un al davant, un altre, al darrere,
i, el mort ajagut a sobre d’una
llitera tot enfundat pels llençols
ben blanquinosos.
Quan arriben al lloc, llancen el cos
al forat, ho emplenen de terra
i, aprofiten per a plantar
l’arbre predilecte del difunt,
que tostemps obligarà a la seva 
descendència de tenir-ne cura d’ell.
A aquests arbusts que brollen,
el poble els anomena:
“ paraules dels morts”.
Sí pel que fos, aquest rebrollí
d’arbuixell no veiés la llum del dia,
anunciaria una altra mort al
mateix llinatge...


Al carrer dels calbots
hi van de dos en dos,
el penitent, que força agenollat,
com un mestre sacrificat
s’hi deixa fer i, el repartidor
de castanyes, que només s’aturarà
quan el culpable se’n penedeixi
de les seves escomeses...
Després, arribat cal metge
aquest, l’embenarà el cap
i, a sobre de les seves benes
escriurà el mot de “ penedit”
fins que les seves nafres
quedin guarides del tot
i, aleshores, un cap a bonys
a tothom exhibirà...

Al carrer de les ànimes,
s’hi va d’un en un, tot abillat
de aurèoles crepitants,
que de cos pútrid brullarà,
al dessota dels sorralencs,
amb la fi que el seu esperit
s’enlairi envers uns altres llocs
de l’Univers....
Els vius, mai el trepitgen
aquest viarany de temences,
i, sí de cas, algú ho ha volgut
intentar, fent burleta o capficat
amb qualsevulla ampolla de vi,
ja mai més se l’ha vist
desempallegar-se d’eixe paratge
clapissat de moltes absències....





Adela Payá i Prats


     

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada