ULLS...

Asit Kumar Patnaik 

                                   
                                      

ULLS...

Els meus ulls,

balmats, buits;

de les seves conques

descosits,

submergits a les

capses dels safirs

oceànics...

Els teus ulls, aigualits;

d’escumes d’onades

reblerts,

acollits en atuells

de nacre

i, de nards

embalsamats...

Els nostres ulls,

desllorigats, extraviats

en uns altres miralls,

assedegats

dels nostres esguards

fugissers,

famolencs dels nostres

centelleigs absents;

perduts en un abisme

sepulcral i, sense fars

on poder arraulir-se’n,

en tal de poder enllumenar

nous pèlags enfosquits..

Les nostres llambregades,

segrestades, del seu mutu

reflectir-se’n,

eclipsades en unes altres

llunes planetàries,

sucumbides al fons d’unes mars

enfurismades i terbolenques,

ja per sempre òrfenes

una de l’altra,

exiliades al desert dels oblits,

on un Sol engrescador

s'hi cruspeix d’ullades

cendroses i esmorteïdes...

Adela Payá i Prats