Raimundo
Madrazo y Garreta ( 1841-1920 )
"
Jove desfullant una margarida "
|
SI-NO;
NO-SI ?...
Me
n’he desfullat
d’aquests
pètals
de
margalides,
preguntant-li
al
meu vestit,
sí
aquest amor
em
voldria i, encara
que
me n’ha dit que no,
he
tornat a posar-me’n
una
altra gramalla
d’aquestes
flors
blanquinoses...
Novament,
em diuen
que
no, ....Així que em
provaré
unes altres flors;
aquesta
vegada, hi seran
dàlies...Però
també, elles,
diuen
el mateix, com ho
proclamen
les roses, les
hortènsies,
les petúnies,
i,
tantes altres més...
Només
en canviar el nom
de
l’home, les flors ja
n’opinen
diferent..
És
clar, que aquest amor
meu
i jo, anem contra natura,
aleshores,
n’hi hauria de cercar
aquella
ànima, a la qual,
les
flors li diguin, per sempre,
de
mots asserits..
Mentrestant,
seguiré arrelada
al
terra, provant-me robes
de
més i més florades, durant
totes
les estacions de l’any,
fins
que albiri, quin és de veritat
el
meu enamorat....
No
em sentiu...!
Ara
mateix, a l’abril,
hi
vaig engalanada
de
roselles i, les ventúries
m’hi
arranquen les petalines,
amb
els seus bufits
engrescadors,
em xiulen
sorolls
afirmatius,
o
negatius, segons el so
dels
seus estufits..
Segueixo
ancorada a la
bruna
gleva i, les brises
marines,
m’hi anuncien
que
potser, el meu estimat,
hi
visqui amb un altre indret
que
no correspongui a aquest
planeta,
....No obstant això,
als
cels, els hi he demanat
ajut,
i ara, una lluna prenyada
de
llums, m’hi llança esclavines
d’estels....
Adela
Payá i Prats..
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada