POEMA DE FRANCGU INART PALET...“La vella cadira al mig del jardí,la meva casa al damunt de la carena,un paisatge de tardor enllà de la tanca.Música de cambra a través de la radio,el quartet nº1 de Bedrich Smetana,de la meva vida, sacseja el meu cor.M’assec una estona, es fa tard,puc sentir la gravetat, aclaparadora,les parpelles semblen de marbre.El crepuscle defuig l’horitzó,retroba el meu esperit, l’embolcalla,un secret ressorgeix del silenci.M’adormo amb els ulls oberts,tot és goig, tot és meravella,serà algun dia la mort tan dolça?Franc Guinart i Palet / 15-oct-2015.Capellades
Quan arribi aquest jorn
dissabte, 19 de març del 2016
THE SMETANA QUARTET...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada