ELF MÀGIC...

Els elfs són, originàriament, petites criatures

antropomorfes i màgiques de la mitologia germànica,

relacionades amb la natura.

Apareixen en diferents cultures del nord d'Europa,

com l'alemanya, l'escandinava i l'anglosaxona.

                                               

                        

ELF  MÀGIC...

A la serra de la Mariola,

asseguts al dessota de l’obaga

d’una esponerosa alzina,

encerclats d’essències

i, d’herbes selvàtiques,

dialoguem paraules

orejades, pels bufaruts;

àdhuc que no hi arribin

a l’interior de les grutes

dels savis, és clar,

que un d’ells, n’és ací

en aquest instant..

De mans escalfades,

a curull de dits cargolats,

ens endinsem al cor de l’arbrissó,

que ara, ens acull

i, al voltant

de les seves arrels,

ens ajupim;

en saba, transmutats, 

amb l’arbust dialoguem, 

amb mots de rebrollins i,

de síl·labes esponcellades, 

que a l’uníson solfegem...

Aquest home d’ulls d’albergínia,

fins a llocs impensables,

portalades tancades,

et fa traspassar....

A la vida, poetitzem

sense versos escrits 

a sobre dels papirs,

i, sense cap singladura, 

afegida de més.

Arran d’aquest ésser, 

cada jorn, un nou

destí se’ns ofereix...

Als capvespres, 

amb esguards crepusculats, 

un foc enlluernem,

al llindar d’una cova encofurnada,

on al capdavall d’ella,

tota esparpallada,

ens tatuem les nostres escorces

de mots arrissats i, 

de cal·ligrafies plomejades, 

fins a contemplar-nos

com dos tapissos emplenats 

de moltes floritures...

I ens abracem

amb somriures de fulles glauques..

Les nostres llengües, 

polpes de melicotó, 

ens dibuixen gargots

a frec, de les nostres pells,

boques enllustrades de caramel,

recorrent nebuloses i, constel·lacions,

que als nostres cossos, muden d’estels,

fins a fer-los tentinejar,

en llampurneigs i, en guspires

de cel i de foc..

Aquesta criatura, ben instruïda

no n’escriu de poesies, fa de la mateixa

existència, un acte poètic...

Tots dos plegats, 

inundem Universos,

ancorats a les nostres esclofolles

entreobertes, 

reblertes de reclams

i, d’anhels excel·lint-se...

A sobre, de bocins eteris, 

pinzellem espurnes; 

sospirs enaltint-se,

esclafint d’espurneigs 

i, de centelleigs;

astres convulsant-se,

omplint els airecels, 

de renovats estremiments

i, de safirs esflorats..

Al costat, d’aquest elf màgic,

tot s’eternitza;

cada pensament, cada acció, 

cada acte creatiu,.... 

estenent-se envers l’exaltació

i, l’eclosió dels llavis cèlics,

fent besades a la Mare Natura...

Res no té data de caducitat,

n’hi ha una prolongació

fins la perpetuïtat de totes les coses....

Adela Payá i Prats