Pablo Picasso (1881-1973 )
" Dona davant l'espill "
- SER-RES
Em contemplo:
SER-RES
s’hi emmirallen...!
Presència i absència.
T’entrelluques a dintre
d’un cos
i, al mateix temps,
ni et perceps al davant
de les superfícies cristal·lines,
no et quedis embolcallada
com ho va fer en Narcís,
i, per tant, n’eres alliberada
des del fons de les aigües.
No obstant això, et difumines,
et dissols, de tu i, a la fi,
emergeix algú
alien, a la teva imatge,
una criatura estranya
que desconeixes i, potser
que fins i tot,
arribi a espantar-t’hi
eixa aparició
que t’hi fa dubtar
massa, de qui hi pugui ser.
L’esglai que et copsa,
fa que de cop i volta,
no clissis a cap ésser,
i, enllà, t’hi trobis al davant
de l’espill on no s’hi reflecteix
ningú..
Has desaparegut..?
Has mort..?
n'ets invisible...?
Te n’has convertit en
una ànima sense cos,
o simplement n’ets
un miratge..?
Cadenes de cornucòpies
degraden formes i figures
envers l’infinit...!
SER-RES
Som els nostres propis
somnis o potser,
siguem els somnis
d’altres <ens>, projectant-s’hi
envers nosaltres i,
llevant-nos
la nostra identitat,
fins no
assabentar-nos mai,
de qui som nosaltres,
àdhuc, al mirallejar-nos
al fons de les llunes,
ni tan sols
ens podem reconèixer.
Polsim, neules, partícules,
canviant de moviments i,
donant-nos mil versions
diferents, de mostrar-nos ací
al món de la matèria;
combinacions, variacions,
permutacions,
dels nostres àtoms,
transfigurant-nos en infinites
essències,
reduint-nos al mateix
temps, a la invisibilitat
al davant dels vitralls,
o sumant-nos en la
multiplicitat de tots els éssers..?
Qui o què som, al davant de les
coses que ens fan refulgir;
hi som el tot,
la suma de totes les coses,
o pel contrari, hi som el buit,
la absència del tot....?
Qui som...?
Som “ ser " o som “ res “
Som tot o no som ningú....?
Qui som...?
SER-RES
Petjades d’estels, esvaint-se
en un sol punt, fins a perdre’s
en el corriol tornassolat
dels Universos....!
Adela Payá i Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada