CRANC...

JOAN VICH  " CRANC "

                          

CRANC...

( Per als Nens...)

Carranc marí, què

a la sorra, pessigolles fas,

omplint-la de clotets.

Sauló llaurat, de buits revestit..

Uns peus nus, juguen

a fer-ne forats a sobre del sorralenc

i, unes mans aclaparadores

els han soterrat ben al fons,

fins a la seva invisibilitat...

Un cranc amb pinces

de castanyoles, balla que balla,

tot enjogassat.

A les plantes dels peus de l’infant

acaronen,

mentre el nen, riu que riu,

de les moltes cosquerelles...

Al terra, un caramel de tarongina,

el noiet s’hi ha trobat,

i, amb deler el xucla, 

una i, altra vegada,

llavis de carbassa llueixen amb

somriures de llengües llamineres.

Quan el nin, el cosset ha clissat

n’era a la mida del crustaci,

que amb ell, se l’ha endut

al dessota de les roques marines..

Ara els dos, abillats de closques,

potes i pinces, ramblegen a la recerca

de nous amics...Des d’ençà que ja mai

més no se n’han separat...

Crinc-Cranc-Crinc...!

Ela dos xipollegen

fins a la mar arribar,

cantussegen solfes

d’aigua marina i, ja molt

endins s’han capbussat

fins a esvair-se’n a recer

d’un roquissar...tot esquitxat

per onades rocambolesques...

Adela Payá i Prats