A LA BALCONADA…

                                              
           



Ismael González de la Serna
( 1898-1968 )
 " Dona a la balconada "

( Les absències sense cap motiu,
s’hi corresponen amb els sentiments
que s’hi neguem...)

            

A  LA  BALCONADA…!



Me n’he abocat a les baranes
de la balconada,
escortada per un vent
compassat entre les
dringadisses cascavelleres.

Instaurats a dintre meu,
aquests sorolls d’antany,
me n'han fet estremir-me
de moltes esgarrifances.

Els records s’hi barrejaven
amb els aldarulls d’un temps
passat.
Per més que mirava i, mirava,
tu no aplegaves i, des d’ençà,
que em desesperava.
A tots els vianants,
els hi escrutava
de dalt a baix i,
quan algú en tenia els
teus trets,
el cor se’m disparava
fins a sentir-lo colpejar arran
de la meva gorja,
com si fos el resplendor
d’un llamp
a punt de retrunyir.

No obstant això,
tu no hi eres
en aquells cossos,
ni tan sols
en aquelles mirades
fugisseres,
que s’escapolien de
totes les coses,
ni tampoc, t’hostatjaves
en aquelles cames
que a corre-cuita,
ramblejaven
a sobre dels empedrats
dels carrerons.

Durant una llarga
estona,
el meu deler, em va fer
bescanviar
el teu visatge per un munt
de rostres desconeguts,
que atrafegats
s’esvaïen lentament
 on de cop i volta,
s’hi trasmudaven
per unes altres
figures, que per suposat,
no s’hi assemblaven
a la teva.

M’entossudia en voler-te
ataüllar, fins que me n’adonava
que no et tornaria
a entrellucar, potser,
 mai de la vida.

I, és clar, cap vegada,
no vas fer-ne acte
de presència, ni tampoc
et vas atrevir a traspassar
els llindars de la teva pròpia
casa, n’era un esforç
massa gran per tu
i, ja tostemps, ens vam quedar
 l’un sense l’altre.

Tot seguit, hi va
comparèixer
aquell jorn tot empal·lidit,
reblert de llangors
i, força caòtic,
on ja mai més,
hi vaig trobar les forces
per a obrir-ne
aquelles vidrieres,
que des de feia un
temps, romanien
ben clausurades.

Les temences per no tornar
a llambregar-te, m’empaitaven
a no sortir de nou a la balconada.
Em negava a reconèixer
que n’havíem sucumbit, feia ja
molts mesos.




Adela Payá i Prats