 |
|
Joaquín
Sorolla ( 1863-1923 )
"
Nens a vorera de Mar "
|
ENTRE DOS
LLUMS...
Núvols
arrissats s’amunteguen
amb
endolada complaença,
i
ara, el paisatge s’enfosqueix
de
boirines denses i, de calitges.
Ja
res no s’hi pot entrellucar,
la
mar se n’ha quedada
ben
desèrtica.
Una
tempesta de trons,
precipita
devessalls d’aigua dolça,
i, tothom,
se n’ha escapolit d’un bot.
Aldarulls
de cordes de violí
s’hi
senten al fons de l’horitzó.
Comencen
els primers plovisqueigs
a
empolainar la Marina de
cortinatges força clapejats...
Abans,
un Sol colpidor
de
raigs de groselles,
a
l’oceà l’havia acolorit
d’irisades
tonalitats,
on
els vaixells de vela,
resplendien
de lluentor,
on
els clamoreigs dels platerets
solfejaven
el mateix to,
que
ho feien les onades,
en
eixe esbatussar-se’n
contra
el sauló..
N’hi
havia entre nosaltres,
éssers
entre dos foscams
que
segons
el moment,
s’entretenien
amb la llum,
pinzellant
paratges
i,
aombrant llogarrets,
depenent
dels seus deliris..
A
sobre de les aigües salabroses,
ningú
d’ells, no s’hi reflectia i,
encara
que no n’eren de vampirs,
una
altra cosa estranya
sí
que hi semblaven..
Uns,
amb gramalles translúcides
s’hi
passejaven pels eteris...
Uns
altres, s’hi dissolien entre
els
líquids cristal·lins,
fent jocs de
malabarismes,
tots arrodonits,
en
quarsos perlats
metamorfosats,
que
amb una garbellada
de
serpentines,
llaçaven
rajolins d’arc d’iris,
estiregassant
a l’astre Sol, per a que,
de
bell nou, aparegués al centre
dels
escenaris aigualits...
Un
cel de turqueses, tot enllumenat,
jaspiat
de petites nuvolades,
als
noiets, esquitxava de
clarianes,
picant-los de molts ullets juganers,
instigant-los novament,
a
capbussar-se’n al dessota
de
les aigües...
Amb
sorollets de picarols,
el
pèlag, s’hi delectava
de
les moltes batzegades,
i,
afalagat per una pila
de cosquerelles,
als
infants, els regalimava unes
ones
temperades i, ben amollides,
on
poder bressolar-se’n...
Adela
Payá i Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada