 |
|
Hamish
Blakely ( 1968 ) " Tango "
|
UN TANGO….
He
ballat ben a prop teu,
home
de canyella, on els
teus
llavis, rellucs de maduixes,
m’esquitxaven
el meu vestit
de
vermelló....
Braços
replegant-s’hi a recer
de
les cintures i,
al
damunt dels muscles,
que
a cada moviment musical,
s’hi
fonien amb un reclam
de
besades, estenent-s’hi des dels
horitzons.....
Veus
que escridassaven,
que
grinyolaven,
demanant més dringadisses
de cossos debatent-se
en
un preludi
d’esgarrapades novelles
i,
en un interludi d’amanyacs
compassats,
força
esbalaïts, .....entortolligats
rimant-se entre
sons d’acordions i, de violins,
on
les cames s’arreceraven
a
frec, dels engonals,
fins
a sentir-se’n tonalitats,
de
remoreigs silenciats..
Mans
cargolant-se'n
d'arreplecs molsuts,
aprofundint-se
d’inquietuds,
al dessota dels
vestits,
clavetejades de dits,
esclatades
d’unglades,
candint-se a la carn,
palpant-s’hi a les pells
amb
tentinegis d'agudes
sonoritats,
donant espai
als arpegis de
fons,
on expandir-se’n fins
els Universos.....
Un
ball d’estels, ara mateix,
ens
acompanya,
amb els seus llampurneigs
platejats
i, tot en un instant,
vibra de
cromacitats
tornassolades…
Adela
Payá i Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada