SENSE SOLTA NI VOLTA..!

 

SENSE SOLTA NI VOLTA..!

Del cel se'n surt
un estel fugaç,
i li'n demano un
no desig,
tan sols em delecto
per veure'l com
segueix fragmentant- se
enmig del cel.

Dintre de la sang
inoculada dels humans
de la Terra, un exèrcit
de soldats metal.litzats
tallen capil.lars sanguinis,
canvien l'informació
genètica, suprimeixen
l'immunitat natural.

Morts i més morts..!

Les ànimes viatgen
com estellicons entretallats,
cavalquen al llom dels
meteorits fúlgids, en direcció
a uns altres paratges.
Els hi han arravatat les
seves pròpies vides de llot.

Despoblació al planeta,
enganys i més enganys,
els sanitaris es coaliguen
amb les forces maldestres.
Assassinats contra la
raça humana.

No entreu als hospitals,
en tenen protocols per
a deixar- nos ben fregits.
Munteu el sistema immunitari,
acotxeu- vos de cuirasses
protectores.

Continuen amb l'homicidi
dels éssers terraqüis,
em pregunto des de quan
i, el  per què de tanta mala baba
contra els qui hostatgem
aquest cos celeste.

La barbària segueix amb la
seva crueltat originària,
el més greu n'és observar com
alguns dels nostres germans
s'han conxorxat amb els
anorreadors de vides.

Quanta tristesa aixoplugo
a dintre del meu cor,
quantes llàgrimes he vessat
per l'ignorància dels qui no
se n'adonen de res,
com també dels qui han mort,
fruit dels efectes secundaris
d'un experiment genic.

Fins a quan n'haurem de
prosseguir en aquesta línea
de temps, emplenada de
glavis i punxons, d'incoherències
i, manca de sentit comú,
fins a quan...?

Del cel se'n surt
un estel fugaç, tot ell reblit
d'esperits d'homes, dones i nens,
s'hi dirigeix més enllà dels
firmaments, n'és un esquerdill
contrafugaç,
alço la mà i m'acomiado de
tots ells, els encomano una
dolça peripècia, exempta de
les brutalitats ací a Gaia.





Adela Payá i Prats
            💔


Pintura: Robert Thom
(EEUU ) (1915-1979)